El menjar i les illes, gran literatura

El llibre El menjar i les illes, acabat de publicar pel periodista i escriptor mallorquí Andreu Manresa, no és només allò que suggereix el títol. Tampoc és només una recopilació d’articles apareguts prèviament a la premsa, ni tan sols una història crucial i viscuda dels canvis experimentats per la realitat a les Balears i Pitiüses. És una peça d’alta literatura, per damunt de qualsevol altra consideració temàtica. Una delícia literària, un elogi de la paraula inspirada, una culminació narrativa. Quan l’any 1925 Josep Pla va dedicar a la cuina catalana un parell de capítols del seu primer llibre Coses vistes, la descripció culinària no formava part dels temes literaris consagrats. Era més aviat una qüestió de mestresses de casa i receptaris pràctics, que ell va incorporar al cànon literari amb un segell personal. Posteriorment se n’ha produït una inflació, però també apareixen grans obres literàries al voltant de la cuina. Andreu Manresa no és pas cuiner, sinó cronista igual que Pla, amb un segle de diferència durant el qual han canviat moltes coses.
L’estil literari del felanitxer també deriva de la pràctica del periodisme traduït en llibres. Ho compagina amb un marcat perfil institucional: fundador del Sindicat de Periodistes de Balears, director de Ràdio Nacional a Mallorca, cap de premsa del Consell General Interinsular i, des del 2015, director general de la Radiotelevisió de Balears.
A aquest últim llibre, la portada del pintor Miquel Barceló i l’abundant desplegament fotogràfic no haurien d’enganyar: el pinyol es troba en el text. L’autor només hi comet un pecat dels grossos: no dedicar un capítol al paper estratègic de les tàperes, tan illenques. Com a justa penitència, caldria reeditar el magnífic treball Tàperes, el seu univers, de Domingo Llull Capó, publicat el 2010 per Edicions Documenta Balears.