Pàgines

19 d’oct. 2020

La reina Elionor d’Aquitània sempre es va dir d’Aquitània

El premi Planeta acaba de recaure en una autora supervendes de la casa, Eva García Sáenz, per un llibre sobre la reina Elionor d’Aquitània, la vida de la qual és una autèntica novel.la sense necessitat de ficció. L’editorial ha jugat sobre segur, potser amb reverència afegida a l’actual hereva de la corona espanyola, Elionor de Borbó Ortiz. El rei francès Lluís VII va cometre l’error de repudiar la muller Elionor d’Aquitània l’any 1152. Al ducat d’Aquitània (amb centre a l’actiu port de Bordeus) les dones de la noblesa tenien el dret d’heretar i administrar propietats, de manera que el pare d’Elionor havia especificat al testament que el ducat que pertocava a la seva filla només podia ser heretat pels fills d’aquesta, sense veure’s incorporat per cap concepte al domini reial francès. El matrimoni d’Elionor d’Aquitània amb Lluís VII va durar cinc anys. Dos mesos després de divorciar-se, Elionor va contraure noves noces amb el segon

marit Enric Plantagenet, duc de Normandia i comte d’Anjou, el quyal es convertiria dos anys després del matrimoni en rei d’Anglaterra (serien els pares d’Elionor d’Anglaterra, la qual es va casar amb el rei Alfons VIII de Castella. La néta es va dir Elionor de Castella i reina consort d’Aragó, pel casament amb Jaume I el Conqueridor). 

Elionor d’Aquitània va tenir deu fills, dos del primer matrimoni i vuit del segon. Va ser muller de dos reis i també mare de dos reis: Felip August II de França i Ricard I “Cor de Lleó” d’Anglaterra. El fet que el seu marit Enric II d’Anglaterra mantingués la tradició de tenir obertament una amant va dur Elionor d’Aquitània a enfrontar tres dels seus fills amb el pare, la qual cosa va costar-li a ella la presó fins a la mort del monarca. Quan ja comptava prop de vuitanta anys, Elionor es va desplaçar fins a Castella a través dels Pirineus per triar entre les nétes (les filles de la seva filla Elionor, que havia casat amb el rei Alfons VIII de Castella) la que es convertiria en muller del seu nét, el futur Lluís VIII de França (l’escollida va ser Blanca de Castella, futura reina de França i mare del següent rei Lluís IX).

El seu nét Lluís VIII de França seria el de la salvatge croada contra els càtars, que li proporcionaria l’annexió del Llenguadoc, tot i morir de malaltia durant el camí de retorn a París el 1226. Elionor d’Aquitània havia mort l’any 1204, als 82 anys, a l’abadia de Fontrevault (Turena), on es troba enterrada al costat del marit Enric II i del fill Ricard I “Cor de Lleó”. L’apel.latiu de nació s’aplicava encara el segle XVI als normands, als picards, als borgonyons, als aragonesos... Elionor d’Aquitània, muller dos reis i mare de dos reis, sempre es va dir d’Aquitània, no de França ni d’Anglaterra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada