Publicat el nostre llibre sobre bars dels 40 mercats de Barcelona

Ja es troba a les llibreries Cuines amagades. Ruta gastronòmica pels bars dels 40 mercats de Barcelona (editorial Cossetània), que hem escrit Àngela Vinent i jo mateix com una aventura de descoberta, un periple al llarg de cadascun dels mercats i barris de la ciutat, pel plaer bàsic i amenaçat de citar-nos amb una persona amiga i fer petar la xerrada amb la forquilla i la copa als dits. La presentació anirà a càrrec de la cuinera Ada Parellada el dijous 29 d’OCTUBRE a les 19h a la llibreria Ona de Barcelona (Pau Claris 94). Cuinar sense pretensions, com ho fan als bars dels mercats, no vol dir sense geni. Vol dir sense escarafalls, sense la membrana de l’artifici ni l’elitisme petulant. Aquesta ruta gastronòmica acumula sorpreses. No solament per la presentació o la manera de preparar determinats plats, sinó per la senzilla amabilitat que les dones i els homes de darrere la barra acostumen a dedicar a la clientela. Són gent bregada. Aquesta guia permet retrobar plats molt bàsics que de vegades són una culminació de l’art de la cuina: la cuina ordinària massa sovint eclipsada per l’extraordinària, l’essència fràgil dels petits miracles de la quotidianitat. Cada barri, cada mercat, cada parada i cada bar són un món i els hem volgut descriure un per un. Al pròleg del llibre diem d’entrada: “Al mercat no hi anem perquè sigui més ràpid, més còmode, més barat o més pròxim. Hi
anem perquè ens fem la petita il·lusió que és més bo. Els mercats són un espai de pluralitat, cadascun amb les seves destreses i les seves febleses. Viure i comprar equival a triar –o creure que triem— en funció dels gustos, les ganes i les possibilitats de cadascú”.

El desig apetitós, la gana i la set --la necessitat de menjar i de beure repetides vegades cada dia-- són l’estímul més incombustible al llarg de les diferents etapes de la vida. La necessitat d’estimar i ser estimat també ho és, però segurament fluctua més.

Barcelona disposa d’una extraordinària xarxa de mercats municipals que altres grans ciutats han perdut per manca de renovació o per l’especulació immobiliària. L’èxit en la renovació de les instal·lacions, impulsada al seu dia per l’alcalde Pasqual Maragall, demostra que la tradició pot ser moderna. Els seus bars són una gota d’aigua en l’oceà de restauració de la ciutat, però en comptes de trobar-se disseminats com els altres, són una gota condensada dintre d’una altra gota: els mercats. I amb preus més ajustats.

Un matí, a la sortida del mercat de la Guineueta, molt ben esmorzats al bar Yolanda, vam recordar la frase següent: “El relat me’l donaven ells. Jo només hi posava unes gotes de pietat”. L’acabava d’escriure el col·lega Josep Martí Gómez al llibre El oficio más hermoso del mundo.