Després de l’entrada en servei el 1878 de l’enllaç ferroviari internacional a Portbou i Cervera, l’estació d’aquesta segona localitat no va conèixer la renovació monumental de la seva veïna de Portbou arran de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Tot i així, l’augment de viatgers benestants en direcció o procedents de París va portar el director del Buffet de la Gare, Jean Deléon, cuiner basco-francès que també havia estat responsable del restaurant de l’estació d’Hendaia, a encarregar el 1928 a l’arquitecte perpinyanès Léon Baille la construcció en estil Art-déco d’un espectacular hotel fora de l’estació, un palace atípic a una parcel.la triangular abocada a les vies com la proa d’un transatlàntic, d'un vaixell fantasma. Es va anomenar Hotel Belvedere du Rayon Vert, perquè El raig verd era el títol del viatge
romàntic de la popular novel.la publicada per Juli Verne el 1882. El nou establiment oferia refinades instal.lacions als viatgers que, pels tràmits duaners i visats d’entrada, havien de fer nit o estar-se uns dies a Cervera. Tenia el seu propi cinema, sala de joc, sales de ball i d'espectacles, una pista de tennis al terrat...
romàntic de la popular novel.la publicada per Juli Verne el 1882. El nou establiment oferia refinades instal.lacions als viatgers que, pels tràmits duaners i visats d’entrada, havien de fer nit o estar-se uns dies a Cervera. Tenia el seu propi cinema, sala de joc, sales de ball i d'espectacles, una pista de tennis al terrat...
La construcció va ser lenta i la inauguració del 1932 massa acostada al canvi d’època que significaria la Guerra Civil a Espanya. Continua obert actualment com apartaments de lloguer i convoca a les seves àmplies instal.lacions algunes activitats culturals públiques, regentat pel rebesnét del constructor, Jean-Charles Sin, i la seva dona Paquita.
Entre grinyols des vagons cada vegada més escassos i xiulets de locomotores en maniobres, comparteix fantasmes amb el camp magnètic de la vella estació, molt marginada avui del trànsit de viatgers d’antany. La tramuntana hi posa ealguns dies la música simfònica de fons, d’una sòlida gravetat wagneriana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada