Als vuitanta anys de la mort de Walter Benjamin a Portbou

Un dels filòsofs més destacats del segle XX, Walter Benjamin, es va suïcidar avui fa vuitanta anys a una fonda de Portbou, quan fugia de la França ocupada pels seus compatriotes alemanys, dels quals el separava la condició de jueu i de demòcrata. Havia abandonat Alemanya des del 1933 per l’ascensió del nazisme i residia a París, d’on va fugir el mateix dia de l’arribada de les tropes alemanyes. A Marsella obtindria un visat d’entrada als Estats Units, sense que el document resolgués el problema del visat de sortida de França. Emprendre el viatge des del port de Marsella es trobava controlat pels alemanys i va preferir intentar-ho per un altre itinerari utilitzat per molts fugitius jueus: els pas clandestí a peu pel Pirineu català, per enllaçar amb el tren, a Barcelona o a Lisboa, amb alguna línia marítima transoceànica.
Entrava clandestinament a peu a Portbou el 25 de setembre. Exhaust, es va inscriure a l’Hotel de França de la localitat. Aquell mateix vespre es presentava la policia espanyola a la seva habitació per informar-lo que les persones com ell que abandonaven França sense el visat corresponent serien retornades al país de procedència. La notificació resultaria suficient perquè aquella nit decidís prendre una sobredosi mortal de la morfina que duia al maletí.
Era aleshores un deixeble de l’Escola de Frankfurt que havia intentat sense èxit obtenir plaça de professor universitari a Heidelberg i Frankfurt, no el filòsof reconegut que seria més endavant. Durant quaranta anys no es va parlar més de la seva mort solitària a Portbou.
El 1979, amb l’arribada dels primers Ajuntaments democràtics, un grup de simpatitzants del PSUC va col.locar a l’entrada del cementiri una làpida de marbre que diu lacònicament: “Walter Benjamin. Filòsof alemany. Berlín 1892-Portbou 1940” (foto adjunta). El 1984 Juan Goytisolo qualificava la mort de Benjamin de “crimen no muy distinto, a fin de cuentas, del ocurrido en Granada”.
El 1988 apareixia la traducció castellana de Mi travesía de los Pirineos, de Lisa Fitkko, la resistent alemanya resident a Banyuls que va guiar Benjamin. En ocasió del cinquantenari de la mort i el centenari de la naixença, es van convocar el 1990 i el 1992 seminaris d’estudis sobre la seva obra a Barcelona i Portbou (encara avui es convoca a Portbou una Escola d’Estiu Walter Benjamin, organitzada per Pilar Parcerisas, durant un cap de setmana de conferències, recitals i projeccions).
El 1994 l’artista israelià Dani Karavan col.locava al costat de l’entrada del cementiri l’escultura memorial Passatges, un túnel metàl.lic que condueix el visitant de la foscor fins la llum del mar. Dani Karavan va fer que el seu amic arquitecte Norman Foster viatgés el 2002 a Portbou per dissenyar gratuïtament un avantprojecte de Fundació Internacional Walter Benjamin, la qual s’havia de situar al magnífic casal modernista de l’antic Ajuntament. D’aquella iniciativa no se’n tornaria a parlar. L’edifici modernista es troba actualment en el mateix estat de profunda languidesa que l’estació ferroviària que Walter Benjamin no va arribar a utilitzar. (foto Quim Curbet)