La Gascunya, a mig camí entre la bellesa i la seva utilitat

Les petites carreteres interiors que recorren la Gascunya fins a Bordeus són escrupolosament polides. Més que mantenir-les, sembla que les escombrin i les enllustrin. El cotxe hi desfila amb aire de carrossa. El paisatge es veu llaurat fins a pentinar-lo. És un dels escenaris mítics de la França rural, marginat del desenvolupament econòmic durant segles i ara hipertrofiat de prestigi, com el fetge peixat a la força dels seus cèlebres ànecs i oques. És la terra de l'armanyac i D'Artagnan. Massa història, massa bellesa desdita per l'emigració. La plana abraçada d’una banda pel Pirineu i de l'altra pel riu Garona és tota construïda amb turons i fondals, miradors i redossos. Els horitzons s'hi superposen sense cedir a la vel.leitat d'infinit, com només es produeix a les terres que mesuren la dificultat de ser treballades i viscudes a escala de la vida quotidiana de la gent del lloc, a la qual la bellesa natural no els ho facilita pas tot. Els pagesos gascons que

subsisteixen s'han pogut posar al dia gràcies a la moda urbana de la ruralitat sumptuària, les residències secundàries i el turisme rural.

La Gascunya era un pròsper ducat, equidistant i aliat d’Aquitània i de Tolosa de Llenguadoc, sempre tributari de la situació enclavada a mig camí entre l'Atlàntic i el Mediterrani. L'absorció per la corona francesa va deixar-la sense pistonada, com tot el conjunt del sud del país. Els grans eixos van deixar de passar-hi.

La capital històrica és Auch, capçalera del departament del Gèrs, un dels més despoblats de França, al qual s'escampen 462 municipis que en poquíssims casos superen el miler de censats. La Gascunya i el Gèrs en particular han estat redescoberts per la societat del lleure que enyora alguns elements de la terra. Una part d'aquesta imatge està peixada amb la mateixa crueltat que la finor del fetge d'ànec. L'altra part l'he sentida palpitar a Lectoure, a Barran, a Flaran, a Condom, a Miranda, a Eauze i a Vic-Fesenzac amb el batec de l'entranya més humana quan es debat per conjugar en futur la utilitat de la bellesa.