Una mirada escrutadora a les vaques lliures de la Fogonella

Vam pujar amb una colla d’amics al veïnat de la Fogonella del terme d’Ogassa (Ripollès). A més de gaudir de la seva amable companyia, vaig prevenir-los que jo hi pujava per saludar les vaques lliures de la finca. Fa temps que la majoria no són com aquestes. No pasturen als prats, viuen estabulades, alimentades sota perfusió de pinso compost i només es desplacen per l’últim viatge en camió cap a l’escorxador. L’agricultura i la ramaderia són un dels sectors productius que s’ha industrialitzat i robotitzat més. En canvi quan miro els ulls humits de les vaques lliures de la Fogonella em
sembla retrobar l’aigua del riu Jordà de la meva memòria i ens entremirem amb una compassió infinita, perfectament entesos sobre el destí de cadascú de nosaltres sense necessitat de discutir.

Aquestes sensacions poden arribar a ser descrites més o menys, però el mateix esforç no serveix necessàriament per desxifrar-les. Sovint l’aventura més fogosa és la pau amb un mateix, el plaer voluptuós de declarar-se satisfet, la qual cosa no vol dir indiferent ni inert.

De tant en tant, amb una reiteració inexplicable, em sembla entreveure el pàl·lid reflex d’aquesta explicació a la fixa mirada de les vaques lliures supervivents, quan hi topo i les miro. Malgrat la fatiga que presentem tant elles com jo, alguns dies encara apareix al fons dels nostres ulls escrutadors un espurneig trèmul i insensat, el miralleig d'un impuls de curiositat que no ha trobat la manera d'extingir-se, com a la mirada de les vaques lliures de la Fogonella.