Com qui peregrina carregat de fe a un santuari tingut per miraculós, ahir vaig anar a dinar a la Fonda Europa de Granollers. Més concretament hi vaig anar a demanar un cop més el llegendari cap-i-pota que concentra i emulsiona amb admirable agilitat els dos segles i mig d’història de l’establiment, obert el 1771. M’hi vaig llepar els dits i quasi la mascareta. Els vuit germans Parellada són fills d’aquesta Fonda Europa de Granollers que ha passat el relleu de Ramon Parellada Garrell i la seva dona Inés Bordas Mon a la filla Maria Antònia (a la foto adjunta darrere dels seus pares). Torna a ser la fonda de la Maria Antònia, com ja ho va ser a l’època de la seva àvia del mateix nom. L’avi Paco Parellada Riera havia marxat a dirigir el restaurant 7 Portes de Barcelona i va deixar la fonda a mans de la dona. “Una fonda ha de tenir mestressa!”, repeteix Ramon Parellada per experiència. És el quart dels germans i es va criar tot ajudant els grans de la família
entre aquestes taules. Quan el seu pare va preguntar-li què volia ser en el futur, va exclamar com impulsat per una molla: “Client!”.
entre aquestes taules. Quan el seu pare va preguntar-li què volia ser en el futur, va exclamar com impulsat per una molla: “Client!”.
Ara ja ho ha aconseguit, encara que molts acudim a la Fonda no només pel plat, també per saludar-lo, xerrar-hi, riure al seu costat i aprendre’n. Ramon no explica amb gaire detall la seva trajectòria. Potser la vegada que més ho ha fet és al llibre de converses de la col.lecció Diàlegs a Barcelona amb el col.lega cuiner Fermí Puig, editat el 2010. Puc testificar que va deixar-ne molt al tinter. Ara la filla Maria Antònia i el seu germà Joan no hereten només una empresa familiar. Reben sobretot el tarannà esmolat, afectuós, il.lustrat i eficient dels cansats que fan la feina. I una recepta de cap-i-pota immortal.
Pel seu cantó Ada Parellada Garrell, la més jove dels vuit fills del senyor Paco i la senyora Maria Antònia, va obrir el 1993 el restaurant barceloní Semproniana (nom romà de la ciutat de Granollers), amb el marit Santi Alegre i el cuiner Joan Pluvinet. S’ha llaurat el seu lloc en el frondós brancatge de la nissaga. Ahir ens va guiar amb una eloqüència envejable al llarg de l’exposició “Què mengem avui”, muntada al Museu de la Ciència Granollers amb l’antropòloga Agnès Vilamor sobre els hàbits alimentaris actuals. Ada Parellada és una força de la naturalesa, més exactament de la naturalesa Parellada.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada