Perpinyà ja té alcalde d’extrema dreta i ara se’n parlarà

El setembre de l’any passat vaig publicar a aquest blog un article titulat “Perpinyà tindrà alcalde d’extrema dreta i aleshores se’n parlarà”. El vaticini s’ha acomplert. A la segona volta de les eleccions municipals d’aquest diumenge s'ha imposat Louis Aliot, dirigent del Front National (ara es diu Rassemblement National) que intenta deixar de ser vist com a neofeixista per situar-se “només” a l’extrema dreta. A algun lector li pot estranyar que a la foto adjunta la senyera figuri als mítings del nou alcalde, però les banderes també poden ser d’extrema dreta, inclosa aquesta. D’altra banda, no oblido que el primer lloc públic on jo vaig veure onejar la senyera
lliurement va ser al cim del Castillet de Perpinyà a finals dels anys 1960, i hi continua onejant. La capital de les terres catalanes de França es converteix en la ciutat més poblada del país veí amb alcalde d’extrema dreta. Té 120.000 habitants, 450.000 si s’hi suma l’àrea metropolitana que engloba de facto.

La foguerada de la notícia requereix elements sociològics de comprensió que probablement no apareixeran. Serà més fàcil limitar-se als esquemes simples i penjar-li l’etiqueta, l’estigma que sempre li han penjat injustament de ciutat somnolent. En realitat s’hi viu molt confortablement, si no es forma part de la creixent classe treballadora sense treball.

Perpinyà era la segona ciutat més poblada de Catalunya, encara que fos amb força diferència de Barcelona, quan va ser annexionada a França el 1659 per convertir-se en cul de sac de la geografia francesa, una llunyana vila de guarnició als confins de l’Hexàgon. No ha tingut teixit industrial modern, només vida comercial, agrària i sobretot rendista.

Hi vaig treballar per al diari L’Indépendant. El 2006 vaig publicar el llibre A tres quarts d’hora de Perpinyà (Edicions 62), el títol es referia a la nova connexió ferroviària d’alta velocitat. Arran de l'edició d’aquell llibre vaig comprovar un cop més que l’interès que exerceix Perpinyà d’aquest cantó d’aquí de la frontera és molt limitat. La frontera més alta de totes és la mental.

L’alcalde va ser el conservador Paul Alduy del 1959 al 1993, el seu fill Jean-Paul Alduy del 1993 al 2009 i des d’aleshores el també conservador Jean-Marc Pujol. L’Ajuntament de Perpinyà és la primera empresa del departament (província) per volum d’ocupació d’empleats. El renovador alcalde Jean-Paul Alduy va fer mans i mànigues per acostar-se al dinamisme de Barcelona i Girona, fins i tot hi va obrir sengles oficines permanents. Ningú li va fer cas i les va tancar.

El 29 de febrer últim més de 100.000 persones d’aquest cantó de la frontera van acudir a Perpinyà convocades per l’expresident Carles Puigdemont. El diari digital VilaWeb preguntava la vigília a l’alcalde sortint Jean-Marc Pujol: “Diuen que l’acte de demà també pot condicionar les eleccions municipals?”. Va contestar: “No, això no és cert, no hi tindrà cap influència”.

No crec que l’hagi tinguda. L’alcalde batut postulava un quart mandat als 72 anys, els electors n’estaven cansats i no han tingut manies per votar el candidat d’extrema dreta, de 50 anys, el qual aspirava al càrrec d’ençà les municipals del 2008. També es una manera perquè facin una mica de cas a la llunyana Perpinyà. Ara se’n parlarà.