Aquest últim cap de setmana han reobert al públic els cèntrics Jardins del Palais Royal a París, amb els magnoliers en flor. Un cambrer parisenc amable --algun n’hi ha-- em va fer aquesta foto al Café du Théatre, abocat a aquests Jardins del Palais Royal. El bar-restaurant ha estat decorat amb un plafó mural de Molière perquè l'autor va treballar a partir del 1641 a la sala de teatre que encara es manté en activitat als pisos superiors. Durant la Revolució del 1789 els Jardins del Palais Royal es van dir Jardins Égalité, però alguns noms encertats duren poc. La plaça porxada al voltants dels jardins engloba diverses institucions com la Comédie Française, el Consell d’Estat i el ministeri de Cultura. En alguna ocasió vaig conèixer per dintre aquest ministeri. No recordo què m’hi va portar, tan sols
que els ordenances anaven vestits rigorosament de frac i feien bambolejar la cua de pingüí amb visible sentit d’Estat. De la Comédie en recordo més vetllades, i les renovo quan puc.
que els ordenances anaven vestits rigorosament de frac i feien bambolejar la cua de pingüí amb visible sentit d’Estat. De la Comédie en recordo més vetllades, i les renovo quan puc.
La plaça porxada abraça un jardí central amb quatre rengles de til.lers de capçada tallada en rectangle. Les típiques cadires metàl.liques gratuïtes dels jardins públics parisencs volten la font central. L’accés relativament amagat de la plaça no hi porta grans grups de turistes, malgrat trobar-se a tocar d'un dels carrefours més bulliciosos de la capital. És com un jardí tancat, obert al públic previngut. A mi m’agrada continuar-ne dient Jardins Egalité, i tornar-hi.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada