Comptar els morts hauria de ser una meticulosa prova de respecte

Tots podem ser comprensius amb les dificultats sanitàries per combatre un virus inesperat, inclús la gestió de l’Organització Mundial de la Salut ha estat posada en tela de judici. Però resulta incomprensible que els països d’administració pública consolidada no hagin estat capaços de comptar els morts amb una aritmètica simple i oficial. Les xifres de defuncions s’han vist reajustades, desmentides o retocades d’un dia per l’altre, convertides en un dels aspectes més confusos --o potser més reveladors de la manca de rigor de les administracions públiques. S’ha produït aquí i a múltiples països diferents. El Registre Civil funciona des de fa prop de dos segles (naixements, matrimonis,
defuncions, etc.) i semblava una eina bàsica indiscutible. Una situació d’emergència admet desajustos i improvisacions per la seva pròpia naturalesa, però aquest punt en concret resulta difícil d’entendre per un total inferior a 30.000 defuncions al conjunt d’Espanya durant tres mesos.

Sempre s’ha donat una tendència immoral a negligir la xifra concretes de morts en casos com les guerres. A Espanya encara no se sap quants morts va causar la Guerra Civil. Calculen que entre 600.000 i 700.000, quan només sumava 24 milions d’habitants, la meitat que ara. Continua sense existir un cens nacional de morts de la Guerra Civil.

Es produeix això mateix a escala internacional amb la Primera i la Segona Guerra Mundials. Els morts de la primera s’estimen entre 70 i 83 milions (la meitat civils), a la segona els civils van ascendir a dos terços dels 50 milions de morts. Es tracta d'estimacions que difereixen sensiblement segons les fonts de cada país, sense que s’hagi produït cap consens històric compartit.

En el cas de l’actual pandèmia, els morts a escala mundial són de l’ordre de 0,38 milions (quasi un terç als Estats Units), però la dificultat o la negligència a l’hora de comptar-los respectuosament s’ha produït igual.