L'escultor rossellonès Arístides Maillol es va centrar de manera quasi monogràfica en nus femenins monumentals, gràcies als quals va ser reconegut internacionalment. Una de les poques excepcions és aquest alt-relleu del soldat caigut, dedicat als morts de la Primera Guerra Mundial a la seva localitat natal de Banyuls. Tot i així no va renunciar a l’opció escultòrica del nu. El plafó central representa un soldat ferit, de dues vegades la mida natural, reclinat sobre el colze dret, amb la mà esquerra damunt dels genolls plegats. La figura del soldat caigut o jacent és un clàssic de l'estatuària occidental (es troba des del segle V a.C. en una postura similar al frontó del temple d'Afaia a l'illa grega d'Egina). Era el do de pit de Maillol en matèria de
nu masculí i va imaginar-lo expressament per aquest punt del mar de Banyuls, comptant amb els dos telons del fons de l’amfiteatre muntanyós per un cantó i el mar que realçava la peça per l’altre. "Ha de mirar-se el monument amb el mar, amb la línia d’horitzó. El vaig fer per això. Vaig voler que fossin pedres sobre el mar", declararia Maillol al seu amic Enric Frère.
nu masculí i va imaginar-lo expressament per aquest punt del mar de Banyuls, comptant amb els dos telons del fons de l’amfiteatre muntanyós per un cantó i el mar que realçava la peça per l’altre. "Ha de mirar-se el monument amb el mar, amb la línia d’horitzó. El vaig fer per això. Vaig voler que fossin pedres sobre el mar", declararia Maillol al seu amic Enric Frère.
El tríptic de grans blocs rectangulars en marbre gris havia de ser com un altar civil. La peça original, corroïda per la salabror del mar i l’assot del vent, va ser traslladada el 1989 a un racó menys exposat, darrere l’edifici de l’Ajuntament i de Correus, on es troba actualment. Una reproducció fosa en bronze figura al punt d’origen.
Les relacions de Maillol amb les autoritats del poble natal, on sempre va residir en alternança amb París, no eren gaire idíl.liques. Després del reconeixement internacional de l'artista, la localitat va trigar molt temps a comptar als espais públics amb algun exemplar dels tiratges de les seves grans obres, fora de l’original d’aquest Monument als Morts. Ara n’hi té mitja dotzena, i de les millors
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada