El tango ja no és (tan) masclita, arriben “les bandoneones”

El tango, com tantes altres coses, era masclista perquè l’època ho era. Avui Joan Manuel Serrat ja no sortiria a cantar el tango “Amablemente” com va fer al programa especial de la nit de Cap d’Any del 1986 a TVE, aquell que l’home sorprèn la seva dona al llit amb un altre, li clava a ella amablement “treinta y cuatro puñaladas” i deixa marxar l'amant perquè “el hombre no és culpable en estos casos”... Fins i tot l’instrument més típic del gènere, el bandoneó, s’ha convertit en bandoneona per la plèiade d’executants femenines que s’hi especialitzen, tant a l’Argentina com arreu del món. Sempre n’hi havia hagut algunes, com les històriques Paquita Bernardo, Fermina Maristany o Nélida Federico, però aleshores eren l’excepció i les d’ara ja no ho són. A l’Argentina despunten amb aquest instrument central Carla Algeri, Eleonora Ferreira, Eva Wolff, Florencia Amengual, Sofia Calvet; a França Louise Jallu i Carmela Delgado, a Holanda Simone van der Weerden, a
Alemanya Almut Wellmann (foto adjunta), tot i que la llista és molt més llarga.

A París s’acaba de  formar el grup Octetology, destinat a oferir una versió del repertori innovador del famós Octeto de Buenos Aires d’Astor Piazzolla. El vídeo que han penjat a Youtube amb la interpretació del tema “Marrón y Azul” de Piazzolla està a l’altura del talent del mestre i li dóna una nova vida, amb la bandoneonista Carmela Delgado a primer terme.

Fa pocs mesos s’ha format a l’Argentina la primera orquestra de tango exclusivament femenina, de l'actualitat, amb el nom de La Empoderada. De la mateixa manera que Piazzolla va fer possible un dels relleus generacionals del tango a força de donar-li una nova visió, “les bandoneones” d’avui emprenen un camí similar.
A Barcelona, que era antigament la "tercera pàtria del tango" després de BuenosAires/Montevideo i París, s'hi manté com pot el quintet del bandoneonista Marcelo Mercadante. Havien residit a Barcelona Florència Amengual i Almut Wellmann, ara ja no.