Avui fa cinquanta anys que Josep Mercader, poc després d’obrir el Motel Empordà de Figueres, inaugurava el segon establiment, l’Almadraba Park Hotel a Roses. El cinquantenari s’havia de celebrar amb la presentació d’un llibre que ja està imprès. Ningú no podia imaginar que l’hotel es trobaria tancat al públic temporalment, però reobrirà i sortirà reforçat per desmostrar que les coses del món turístic també es poden fer bé i que el principal luxe és el talent de la senzillesa portada a l’alta qualitat. Una dècada després d’obrir, el 2 de novembre del 1979 moria d’un infart Josep Mercader. Tenia cinquanta-tres anys i deixava dues filles: Anna Maria i Lídia. Jaume Subirós, casat amb Anna Maria Mercader, es va trobar als vint-i-nou
anys al capdavant dels dos establiments i amb les hipoteques per pagar. En aquell moment crític va agafar les regnes no només com a continuador, més aviat com a refundador mogut per l’autoexigència, la devoció per un somni heretat, la humilitat atrevida i una dosi de temeritat visionària.
anys al capdavant dels dos establiments i amb les hipoteques per pagar. En aquell moment crític va agafar les regnes no només com a continuador, més aviat com a refundador mogut per l’autoexigència, la devoció per un somni heretat, la humilitat atrevida i una dosi de temeritat visionària.
Va acabar per convertir tots dos establiments en introntollables (la definició no és de Josep Pla, mestre en la recerca de qualificatius, sinó de la ploma igualment afinada d’Eduard Puig Vayreda). Els fills Albert, Jordi i Lluís Subirós s’han incorporat al relleu generacional.
El substrat que caracteritza aquest hotel no és obra d’una sola persona, ni tan sols d’una sola generació. Cada generació hi ha aportat un grau de renovació. La maduració requereix saviesa, l’evolució també.
L’experiència viscuda i la memòria entesa com a valor d’inversió hauran de ser compatibles en endavant amb condicionants nous. No mirem enrere per recapitular ni per enyorar. El destí principal de la mirada és el futur, suposant que el canvi climàtic i altres epidèmies no arribin a canviar el relat del tot. Reobrirà, i hi serem per molts motius, per exemple les sobretaules que l'establiment afavoreix, aquell art de la conversa en vies de mutació incerta, aquell estil de vida mediterrani potser inconsútil però irrenunciable. I també per escoltar dir a Jaume Subirós: “El dia que vaig veure un client alemany que triava al bufet de l’esmorzar una llesqueta de pa amb tomàquet, hi col.locava delicadament al damunt uns filets d’anxova confitada de Roses i en gaudia visiblement, em vaig dir que alguna cosa havíem fet bé”...
L’experiència viscuda i la memòria entesa com a valor d’inversió hauran de ser compatibles en endavant amb condicionants nous. No mirem enrere per recapitular ni per enyorar. El destí principal de la mirada és el futur, suposant que el canvi climàtic i altres epidèmies no arribin a canviar el relat del tot. Reobrirà, i hi serem per molts motius, per exemple les sobretaules que l'establiment afavoreix, aquell art de la conversa en vies de mutació incerta, aquell estil de vida mediterrani potser inconsútil però irrenunciable. I també per escoltar dir a Jaume Subirós: “El dia que vaig veure un client alemany que triava al bufet de l’esmorzar una llesqueta de pa amb tomàquet, hi col.locava delicadament al damunt uns filets d’anxova confitada de Roses i en gaudia visiblement, em vaig dir que alguna cosa havíem fet bé”...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada