Algunes delícies poden ser amargues sense metàfora

Les idees generals tenen una tendència enfadosa a ser massa generals, per exemple la mala imatge de les coses qualificades d’amargues, amb un abusiu plec metafòric alimentat per la literatura romàntica. L’amargor representa un dels quatre gustos bàsics (dolç, salat, amarg, agre) i de vegades el més deliciós. Aquest és el cas dels amari italians, els tradicionals licors amargs. Un dels motius de la meva addició a Itàlia com a pàtria sentimental a temps parcial és poder entrar a qualsevol bar de portes obertes al carrer i demanar al taulell, sense necessitat de seure a taula: “Un amaro con ghiaccio, prego”. No preciso la marca, tant me fa (de costum serà un Averna, un Lucano o un Montenegro). L’acostumen a servir en un got característic, de mitjana
altura, amb el cul de vidre massís.

La graduació alcohòlica d’aquesta ambrosia amarga obliga a omplir menys de mig got. L’efecte de beure-la damunt l’alegria de viure de les meves neurones resulta instantani, infal.lible. Pago la consumició, guardo a la butxaca l’scontrino amb el preu i el nom de l'establiment com un petit botí de la memòria i reprenc el pas pel carrer amb embranzida renovada.

Licors de maceració d’herbes en alcohol o bé destil.lats n’hi ha hagut sempre a tot arreu, a partir d’aquí comencen els matisos importants. La immensa majoria són dolços o endolcits amb afegit de sucre. Dintre dels amargs, el vermut bitter és el de menys graduació (11 a 25 graus), per exemple el Campari, el Gancia, el Cynar, l’Aperol, el Suze, o l’Amer Picon. Després venen els amargs licorosos (25 a 45 graus), com el Fernet Branca, l’Averna, el Luzardo o el Jägermeister, entre d’altres.

L’altra possibilitat són els combinats o còctels, començant pel gloriós Negroni a base de ginebra, Campari i vermut negre en proporcions subtils. La subtilesa és un do fràgil, de manera que embastardir un negroni s’ha convertit en pecat corrent. Per aioxò mateix: “Un amaro con ghiaccio, prego”.