Durant molts segles, fins fa quatre dies, en moments d’epidèmies i malures es treia de l’església en processó el Sant Cristo Gros o altres imatges de sants especialitzats per invocar-ne intercessió davant la desgràcia. El costum remunta molt més enrere que el cristianisme. A totes les colònies gregues i romanes hi havia un temple dedicat al déu de la medicina, al qual acudien els malalts. És el cas del famós Esculapi d’Empúries, abans anomenat Asclepi pels grecs i després Serapis pels comerciants romanitzats procedents d’Egipte. Es tracta de la peça més destacada trobada al jaciment empordanès i el seu
símbol icònic des del 1909, però això no ha estat suficient perquè durant més de cents anys d’excavacions oficials els arqueòlegs hagin arribat a cap acord sobre si es es tracta d’Asclepi, Esculapi o Serapis. El continuen anomenant Esculapi o Asclepi, tot i saber que es tracta molt probablement de Serapis, una divinitat posterior de la mateixa especialitat guaridora.
símbol icònic des del 1909, però això no ha estat suficient perquè durant més de cents anys d’excavacions oficials els arqueòlegs hagin arribat a cap acord sobre si es es tracta d’Asclepi, Esculapi o Serapis. El continuen anomenant Esculapi o Asclepi, tot i saber que es tracta molt probablement de Serapis, una divinitat posterior de la mateixa especialitat guaridora.
El 2005 la directora del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Núria Rafel, va reconèixe que l’Esculapi d’Empúries no era Esculapi ni Asclepi, sinó el posterior déu alexandrí (egipci) Serapis, introduït pels politeistes romanitzats a Empúries el segle I aC, dintre de l’habitual sincretisme amb l’anterior divinitat de referència. Però la sala on s’exhibeix l’estàtua original es continua dient “Sala Asclepi. L’Esculapi d’Empúries”.
Josep Pella i Forgas ja va publicar el 19 de novembre del 1909 al diari La Vanguardia un article en què opinava que es tracta del déu Serapis i no pas Asclepi ni Esculapi. La professora Isabel Rodà l’identificava clarament amb Serapis al llibre del 1989 Egipte i Grècia: fonaments de la cultura occidental.
Sigui qui sigui, els nostres ancestres peregrinaven fins als seus peus amb tota la fe pre-cristiana als moments d’emergència sanitària. El costum s’ha renovat durant segles amb altres divinitats de noms intercanviables, però d'idèntic esperit. Passejar al llarg del país com a imatge votiva l'Esculapi d’Empúries que no és Esculapi potser contribuiria a despertar l’interès pel valor històric d’un excepcional jaciment greco-romà que vegeta en la seva somnolència.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada