La 7a Simfonia de Xostakóvitx, tan lligada a l’assassinat d’Ernest Lluch

El cicle de concerts Barcelona Clàssics acaba d’anunciar que la seva programació de la pròxima temporada al Palau i l’Auditori inclourà el mes de març de l’any vinent la Simfonia núm. 7 de Xoxtakóvitx "Leningrad", que el mestre Jesús López Cobos va rebatejar “Simfonia Ernest Lluch”, ara en la versió de la veterana directora nord-americana Marin Alsop (foto adjunta) al capdavant de l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Viena. Ernest Lluch va ser covardament assassinat a trets a l’aparcament subterrani de casa seva per un escamot d’ETA el dimarts 21 de novembre
del 2000. El divendres següent Jesús López Cobos havia de dirigir la monumental Simfonia núm. 7 “Leningrad”, de Dmitri Xostakóvitx al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) a L’Auditori barceloní, una sala a la qual la presència entre el públic del melòman Ernest Lluch era molt freqüent.

Abans de començar la interpretació, amb tots els músics a punt damunt l’escenari, López Cobos va demanar un micròfon per adreçar-se al públic a través de la megafonia. Al peu del podi del director, va explicar amb emoció continguda les circumstàncies històriques en què la simfonia havia estat escrita per Xostakóvitx l’any 1942, en ple setge nazi de la ciutat, i el seu significat de protesta contra tota mena de feixismes. Va afegir que aquella música recorria espais de dolor, de mort i destrucció, però també obria la porta a l’esperança.

Va concloure que aquella nit, després que una altra mena de feixisme hagués assassinat el seu amic a Barcelona, la Simfonia núm. 7 ja no es diria “Leningrad”, sinó “Simfonia Ernest Lluch”. Amb aquestes paraules encara ressonant a la sala, la seva batuta va donar entrada als compassos de la marxa inicial, l’anomenat Tema del Diable. Un sentiment estremidor va sobrevolar el públic. Tota l’orquestra va vibrar de manera particular al llarg d’una interpretació que les condicions del moment convertien en excepcional, una d’aquelles interpretacions que la música en viu reserva als dies especialment intensos.

Poques setmanes més tard la mateixa sala acollia la gran orquestra simfònica del Teatre Mariinski de Leningrad, dirigida pel reputat especialista Valeri Gérguiev amb la mateixa Simfonia núm. 7 de Xostakóvix al programa. Els assistents a tots dos concerts gairebé consecutius vam poder comprovar que aquesta última interpretació no arribava a la intensitat de l’anterior i que la diferent vibració d’una mateixa música en viu depèn també de les circumstàncies de cada dia que la condicionen, que la fan viva.