La sanitat pública ha vist reduït el pressupost d’un 25% durant els últims deu anys, dintre de la l’anomenada política d’austeritat i les seves retallades. En paral.lel la banca ha rebut un rescat reconegut de 60.000 milions d'euros de diners públics per tapar el forat creat per la seva complicitat amb la bombolla financera i immobiliària. Era el model econòmic i polític neoliberal triomfant, consistent a enriquir els més rics i precaritzar la situació de tots els altres. La crisi econòmica provocada per la disbauxa financera es va abraonar de manera descarada sobre les rendes baixes, les que hi tenien menys responsabilitat. Al mateix moment la Llei d’Estabilitat Pressupostària aprovada pel Parlament de Catalunya el maig del 2012 amb els vots de CiU i PP
establia la prioritat de pagar als bancs els interessos del deute, abans que finançar el pressupost dels serveis públics. Els bancs cobraven de manera preferent, sense aplicar-los cap moratòria ni ajornament, mentre els serveis públics i les entitats de serveis socials es veien retallats.
establia la prioritat de pagar als bancs els interessos del deute, abans que finançar el pressupost dels serveis públics. Els bancs cobraven de manera preferent, sense aplicar-los cap moratòria ni ajornament, mentre els serveis públics i les entitats de serveis socials es veien retallats.
L’economia financera de bombolles especulatives i clàusules abusives es veia exempta dels efectes de la crisi que ella havia causat. Els mercats van prevaldre per damunt dels serveis públics, a un país governat des del 2011 pel partit que sumaria més casos de corrupció d’Europa o bé, a Catalunya, per un altre partit amb la seu social embargada per satisfer la fiança judicial d’un cas de corrupció.
Els fets del model econòmic i polític triomfant han estat autènticament demagògics. La sortida de l’actual situació ho haurà de tenir molt en compte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada