Els articles dedicats aquests dies a la mort del gran arquitecte italià Vittorio Gregotti han passat revista a les seves obres destacades. Se n’han deixat una que al meu entendre és la més reeixida, precisament perquè resulta la menys monumental, aquella on va assolir el mèrit de fer conviure la grandesa de la bellesa amb la senzillesa aparent. Es tracta de la remodelació que li van encarregar l’any 1983 de la sala 24 de la Pinacoteca de Brera a Milà arran del cinquè centenari de la naixença de Rafael, del qual s’exposa a aquesta sala el famós quadre Les Esposalles de la Verge al costat de dos altres quadres eminents: el retaule de Piero della Francesa conegut com a Madonna de l’Uovo i el flagel.lat i Cristo alla colonna de Bramante. La
remodelació de Gregotti va consistir a tornar a la sala la nuesa de formes pures de les parets –pures de línies i de concepte—per tal de realçar els tres quadres que conté, un de sol a cada paret. La quarta paret és el públic, igual com als teatres.
remodelació de Gregotti va consistir a tornar a la sala la nuesa de formes pures de les parets –pures de línies i de concepte—per tal de realçar els tres quadres que conté, un de sol a cada paret. La quarta paret és el públic, igual com als teatres.
Vittorio Gregotti va convertir aquella simple remodelació en el do de pit de l’elegància reconeguda a l’arquitectura i el disseny milanesos. També hi va disposar sis cadires, sis setials perquè els visitants puguin contemplar amb tota comoditat els tres quadres, caps dels quals no exerciria la mateixa atracció fora d’aquesta sala agençada amb línies deliberadament tan senzilles. Les altres sales del museu es mantenen dintre de la rutina abarrocada, per més que exposin joies de valor incalculable.
La sala 24 només té un inconvenient: la remor que emeten els aparells de refrigeració amagats al fals sostre. Això representa al capdavall una disfunció venial, si s’hi posa la condescendència indispensable i aquella predisposició a ser seduïts que els visitants dels museus hem de portar sempre posada en entrar-hi.
La sala 24 només té un inconvenient: la remor que emeten els aparells de refrigeració amagats al fals sostre. Això representa al capdavall una disfunció venial, si s’hi posa la condescendència indispensable i aquella predisposició a ser seduïts que els visitants dels museus hem de portar sempre posada en entrar-hi.
La milanesa Pinacoteca de Brera és el segon museu italià per la riquesa de les col.leccions, després dels Ufizzi de Florència. La sala 24 remodelada per Gregotti conté tres obres mestres. La sala mateixa --les parets—n’és la quarta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada