On han anat a parar els envelats d’antany?

Els envelats de les festes majors de cinquanta anys enrere eren a Catalunya petits palaus populars per l'atractiu extern, la decoració interna i l’ús funcional de l’espai desmuntable. Han desaparegut del mapa. A diferència dels circs, muntats al voltant d’un pal central, els envelats solien ser estructures rectangulars sostingudes de l’exterior, amb muntatge fàcil i ràpid malgrat les comoditats i el desplegament decoratiu que oferien a dintre. Encara treballen a Catalunya algunes empreses especialitzades. A Espanya opera una Associació Nacional d’Empresaris de Carpes i Estructures Mòbils, però amb un impacte social més lànguid que abans. La moda de les noves carpes amb funció de discoteca semblava que donaria un relleu
generacional als envelats amb formes renovades, però s’han consolidat poc.
L’any 2015 el premi Pritzker, el Nobel d’arquitectura, va ser atorgat a l’arquitecte alemany Frei Otto per la seva especialitat al llarg de tota la carrera professional en envelats d’autor, que en llenguatge modern anomenen estructures mòbils icòniques de cobertes tensades. L’obra més coneguda de Frei Otto és l’envelat amb què va cobrir l’estadi olímpic de Munic als Jocs del 1972. El 1963 ja s’havia distingit amb els envelats monumentals de l’Exposició Internacional de Jardineria d’Hamburg en forma de moderna haima àrab multiplicada i el 1980 amb el Diplomatic Club Heart Tent a Riad, Aràbia Saudita (foto adjunta).

No es pot dir que les propostes de Frei Otto hagin triomfat, en el sentit de model adoptat internacionalment. Encara menys aquí, on els envelats havien gaudit d’una alta especialització. El premi Pritzker d’arquitectura va venir a recordar l’enorme potencial d’aquest tipus d’estructura, encara més a un país on el clima ha fet proliferar terrasses de bars amb tendals i cobertes mòbils que acostumen a destacar per la mediocritat del plantejament formal.