Considerar-se un romàntic irreparable hauria de ser motiu d’orgull

El romanticisme ha fet molt mal en alguns terrenys, ha prestat el flanc a la manipulació dels sentiments i la carrincloneria, tot i que en altres aspectes ha representat la sal de la terra. Jo sóc un romàntic pertinaç, rebel, irreparable. Sovint he pecat d’ingenu, però això m’ha permès conservar algunes il.lusions davant la decepció. Romàntic no és incompatible amb racional, més aviat resulta complementari i saludable. Ajuda a gestionar les frustracions i a combatre la peresa. Permet de tant en tant vessar llàgrimes d’alegria i exhalar sospirs de privilegi. Ser una persona romàntica condueix al cel o a l’infern alternativament, perquè també cal admetre que les plantes verinoses i la maldat humana existeixen, inclús adopten de vegades totes
dues un aspecte atractiu. El romanticisme pot causar danys colaterals, la vida també.

Als romàntics se’ns pot prendre el pèl amb més facilitat, però també ens torna a créixer amb més rapidesa. Romàntic no significa tenir preferència pel sucre de melassa, la purpurina o el licor Baileys. Només vol dir mantenir un concepte tolerant sobre la capacitat de regeneració de les coses i confiar en la noblesa de les causes perdudes, sense ignorar que la primera de totes és la vida mateixa.

El romanticisme representa una conquesta personal i un recurs estratègic, un treball de claredat mental i de contenció davant l’èxtasi sobtat, d’alt voltatge instantani. No significa perdre el món de vista davant la passió, només vol dir valorar l’escalfor sentimental per damunt la fredor del vidre separatiu.

Enfront de la manca d’escrúpols de les persones depredadores, ser romàntic és l'autèntica opulència. D’entrada cal saber meravellar-se, creure amb un punt d’entusiasme, celebrar que el sol i el desig rebroten cada dia. La història no és res més que el llarg camí per aconseguir que els interessos generals prevalguin sobre els particulars a força d’una ordenació de les coses una mica més justa que abans. Hi ha res més romàntic que això?