Augment desbocat del preu de l’habitatge: un escàndol i un volcà

Acaba d'entrar en vigor a Berlin la llei que regula l’augment màxim del lloguer de pisos, aprovada per l’ajuntament tripartit d’esquerres i recorreguda davant del Tribunal Constitucional pel govern conservador d’Angela Merkel amb l’excusa que es tracta d’una competència federal i no pas municipal. Aquí continua als llimbs la competència legislativa del govern central en la matèria, mentre tothom reconeix que el preu de l’habitatge s’ha convertit en el principal problema que precaritza encara més el futur del jovent mileurista i expulsa les classes treballadores de la ciutat. S’han diagnosticat cinquanta mil maneres de posar fre al gran
negoci privat, al lliure mercat d’una primera necessitat com és l’habitatge, el qual no ha viscut la mateixa democratització que la sanitat o l’educació. L’actual alcaldessa de Barcelona procedeix dels moviments cívics contra els desnonaments, però després de cinc anys de mandat encara no ha aconseguit la regulació per llei dels lloguers en continu ascens.

El microscòpic llegat dels governs anteriors en matèria de volum d’habitatge de propietat pública protegida és un fet escandalós, atès que Barcelona en té cinc vegades menys que la mitjana de les ciutats europees. Encara pitjor: si la vivenda pública construïda a Barcelona els últims trenta anys no hagués revertit al mercat lliure, un 40% del parc immobiliari de la ciutat seria avui de propietat pública.

Més de 134.000 famílies catalanes es troben a les llistes d’espera per accedir a un pis de protecció oficial (el doble que fa deu anys), mentre el nombre d’aquests pisos progressa a una velocitat ridícula. La complicitat del sector immobiliari amb la banca i la lentitud de l’administració pública ha convertit la situació en volcànica.

El govern central, l’autonòmic i el municipal es juguen la credibilitat en aquesta regulació pendent de l’augment desbocat dels lloguers, dintre d’un pla de xoc a l’altura de les circumstàncies. Mentre no hi arriben, haurien de repetir sense parar, com un càstig escolar, el redactat literal de l’article 47 de la Constitució vigent: “Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, tot regulant la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per impedir l’especulació”.