Des del 1848 el tren de Barcelona a Mataró circula arran de platja. Tothom sap que això s’ha convertit en insostenible per la minva de terra de la franja costera. Els dies de temporal, al Maresme les onades peten contra els vagons en circulació de la concorreguda línia R1 de Renfe. A través de l’empresa responsable Adif, el ministeri de Foment inverteix en aquest moment 12,8 milions d’euros per reforçar l’escullera que sosté la via als 2,2 quilòmetres compresos entre Cabrera de Mar i Mataró, dintre d’un treball de Sísif igual d’inútil que els dragatges anuals de sorra per recuperar les franges de
platja de la zona que el temporal següent s’emportarà de nou.
Els milions de diners públics invertits any rere any per posar pedaços insuficients ja deuen sumar més que el cost d'una obra que cap govern no s’ha atrevit a escometre: soterrar la via fèrria més cap a l’interior i convertir-la en prolongació del metro que ara arriba fins a Badalona, alhora que es compleix la vella promesa de transformar la carretera nacional costera en passeig local gràcies al desviament del trànsit cap a l’autopista alliberada de peatge.
Sense això, la “Califòrnia catalana” del Maresme continuarà sent una comarca escanyada, malgrat els milions que s’hi aboquen en obres només útils a curtíssim i enganyós termini. Quan es pensa en la quantitat de governs que s’han succeït sense aportar una solució sòlida, a desgrat les evidències tècniques i les promeses acumulades en aquest sentit, la carència fa feredat.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada