Pàgines

26 de gen. 2020

La meravellosa història de l’evolució a la mísera cabana de Palau Saverdera

Als afores de Palau Saverdera, entre el golf de Roses i el cap de Creus, s’hi veu una mísera cabana que en realitat val el seu pes en or perquè evoca una prehistòria mil.lenària i decisiva. Es tracta de la reconstrucció del poblat megalític de Ca n’Isach. Els actuals cartells explicatius de l’espai gestionat per l’entitat Via Pirena intenten resumir-ho, perquè entendre la prehistòria exigeix una visió oberta de compàs. La humanitat va abandonar la prehistòria per entrar a la història al moment de fer aparició els documents escrits. Això es va produir a les costes orientals del Mediterrani a partir de l’any 3000 aC amb el naixement de ciutats, civilitzacions i imperis: els sumeris de Babilònia, els minoics de Creta, els micènics d’una part de Grècia o
els fenicis a la costa del Llevant, tots plegats dos mil.lenis abans que els grecs i els romans.
En canvi al nostre Mediterrani occidental les coses anaven més lentes i la prehistòria s’hi va allargar. Aquí el poblament de grups dispersos encara no constituïa cap unitat humana. Arran del sistema modern del carboni 14 per datar les troballes, ara sabem que el poblat de Ca n’Isach va viure tres fases d’ocupació del 4700 a.C. al 2700 a.C. amb un conjunt compacte de cabanes, rastres de conreus i d’animals (ovelles, cabres, bovins domèstics), cisternes d’aigua i sitges de gra. Els grups cavernícoles de caçadors-recol.lectors ja s’havien convertit en grangers sedentaris. 
A l’Alt Empordà s’hi registra una concentració de monuments megalítics (dòlmens i menhirs) que palesen l’arrelament d’aquells grups humans que els construïen com a punt de referència simbòlica i per honorar els seus morts. Aquelles comunitats prehistòriques ja tenien producció artística: ceràmiques decorades, pintures murals, fins i tot primeres escultures com la Venus de Gavà (trobada a les mines neolítiques de Gavà), que la prova del carboni 14 data entre l’any 4000 i el 3750 a.C. 
En una etapa posterior, cap el 700 aC es van produir els primers intercanvis ocasionals amb navegants mediterranis molt més avançats, primer fenicis i etruscos, tot seguit els grecs instal.lats a partir de l’any 575 a.C. a Empúries. Els ocupants militars romans van desembarcar per primer cop el 218 a.C., també a Empúries. 
Etruscos, fenicis i amb més constància els grecs i els romans van trobar aquí tribus interessades a intercanviar, fins i tot a cohabitar com a Empúries. Al moment de desembarcar-hi els grecs, ja feia dos mil anys que existia a pocs quilòmetres cap a l’interior la ciutat ibera d’Ullastret, d’uns sis mil habitants sòlidament emmurallats, voltats d’estanys i maresmes navegables. Dit d’una altra manera, feia dos mil anys que evolucionaven a passos de gegant les míseres cabanes del poblat prehistòric de Ca n’Isach. (foto Josep M. Dacosta)

1 comentari:

  1. Va ser una interessant sortida rememorada en el teu encertat text.

    ResponElimina