La dona a pagès, un descobriment tardà i benvingut

Algunes revistes locals tenen el mèrit de publicar informacions de proximitat que els mitjans generals no valoren prou. De vegades aquestes revistes locals estan molt ben fetes i desperten un entusiasme lector que arrossega a aplaudir-les. És el cas de l’últim número de la revista semestral Alberes, dedicada des del 2009 a la franja fronterera empordanesa. L’havia dirigida de manera escarrassada des del començament David Pujol, que acaba de ser rellevat per Roser Bech Padrosa. La nova directora debuta amb un dossier d’impacte sobre "La dona a pagès” que ja porta la seva empremta. Els articles fan justícia de manera detallada i poc usual a protagonistes tot sovint silenciades. El tema, posat en segons quines mans, es prestaria a un arcaisme antropològic, una nostàlgia de l’antigor, un enfoc de vol curt i sabut. En canvi aquest número de la revista Alberes és d’una modernitat escandalosa, d’una actualitat rabiosa, carregat d‘informacions de detall sobre el present a través d’exemples personalitzats que exposa per escrit i en fotografia. Cal afanyar-se a llegir-lo ni que sigui per veure escrit negre sobre blanc que el retrat literari dels pagesos per part de Josep Pla fregava la
misogínia, un aspecte fins ara poc considerat. També per conèixer les noves pageses joves o per llegir les declaracions d’Íngrid Pou, enginyera tècnica agrícola de la cooperativa de Castelló d’Empúries: “L’agricultura serà digital o no serà”. El treball rural i la informació local hi troben no només un repàs històric, sobretot un repàs de futur reconciliat amb la qualitat i amb una idea determinada de modernitat.

Per cert, la revista Alberes no és més que una de les quatre germanes bessones de l’editorial Gavarres, al costat de les altres capçaleres semestrals dedicades a altres comarques com són Gavarres, Cadí-Pedraforca i Garrotxes, així com de llibres convencionals de temàtica local. Totes les seves publicacions es distingeixen per un disseny modern que lliga amb aquella fe en la informació local amb mentalitat d’avui. El reporterisme de qualitat no es fa només a les grans capitals.