Els visitants de determinades comarques interiors catalanes han experimentat aquests dies el fenomen de la boira amb una certa sorpresa. Pot ser molt bucòlic quan només dura una estona de bon matí, però altrament impertinent si s’allarga fins el migdia o no s’aixeca ni a la tarda. A Lleida ostenten el rècord de tres setmanes seguides sense veure un raig de sol per culpa de la boira persistent, per alguna cosa la ciutat i la seva comarca ocupen l’àrea geogràfica de la Depressió Central... Alguns diuen que aquest fenomen atmosfèric no s’ha de veure negativament. La condensació de la humitat ajuda a fortificar les plantes dels conreus i els fruiters... En qüestions atmosfèriques les predileccions de la gent són molt variades i divergents. Vaig viure alguns anys a una comarca on encara no han arribat a cap acord sobre la valoració del vent de tramuntana, dintre d’un litigi molt contrastat. Persones amb gustos diferents dels meus qualifiquen de bon temps els dies
de pluja. Ho fan amb una alegria eufòrica, mentre branden el paraigua a tall de trofeu i s'enfunden la gavardina com un vestit de gala. Surten al carrer els dies de núvols grisos i dramàtics com si anessin a un banquet: “Nice weather, isn’t it?”.
de pluja. Ho fan amb una alegria eufòrica, mentre branden el paraigua a tall de trofeu i s'enfunden la gavardina com un vestit de gala. Surten al carrer els dies de núvols grisos i dramàtics com si anessin a un banquet: “Nice weather, isn’t it?”.
Opinen que el clima mediterrani d’aquí és genuïnament africà o s'hi acosta molt. Detesten la roentor del sol com una grolleria, almenys com una incomoditat manifesta. En el terreny de la dinàmica atmosfèrica i els seus efectes sobre els humans, la pluralitat d’opinions resulta curiosíssima.
He trobat pel carrer un vell conegut que m’assegura, compungit, que no suporta més la seva còmoda destinació laboral a Lleida per culpa de la boira, la dama grisa que ho entela tot amb un vel letàrgic, una grisor solidificada, un sudari que mata el relleu i endormisca les apetències amb una manta d'indolència. La boira li abalteix el to vital. A d’altres, en canvi, els inspira poderosament. La consideren un atractiu local, un segell de distinció, la seva poesia de l’hivern. “Nice weather, isn’t it?”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada