Una reedició, als seixanta anys de la mort d’Albert Camus

El 4 de gener vinent s’escau el seixanta aniversari de la mort d’Albert Camus en accident de carretera, dos anys després d’haver rebut el premi Nobel de Literatura. La col.lecció de llibres de butxaca Folio de l’editorial Gallimard, que declara haver venut vint milions d’exemplars de les seves obres, ho commemora amb una reedició. No ha triat cap de les novel.les, obres de teatre ni reculls de narracions de l’autor, sinó l’últim de tots: la correspondència amorosa amb l’actriu de teatre parisenca d’origen espanyol María Casares editada el 2017, setanta anys després de ser escrita, quan la filla de l’escriptor va donar finalment l’autorització. El llibre va ser rècord de vendes i la reedició en butxaca constarà de 1.472 pàgines. La qualitat literària espontània de les cartes de la parella és elevadíssima. La filla Catherine Camus tenia raó quan afirmava: “Les seves cartes fan que el món sigui més gran, l’espai més lluminós i l’aire més lleuger pel simple fet d’haver existit”. Al final tan prematur de la seva vida, als 47 anys, Camus mantenia
sense amagar-se’n quatre relacions de parella intermitents però simultànies i estables: la seva segona muller Francine Faure, María Casares, la també actriu teatral Catherine Sellers i l'estudiant danesa resident a París, Mette Ivers, que ell anomena simplement Mi als dietaris.

Conservava una estreta relació amb la seva mare d’origen menorquí, Caterina Sintes Cardona, a qui visitava a Alger o feia viatjar a França prop d’ell. A la Menorca pagesa depauperada s’havia produït a partir del 1830 una emigració massiva cap a Algèria acabada d’ocupar pels francesos, els quals oferien feina als colons. Entre els milers de menorquins emigrats hi van figurar els besavis materns d’Albert Camus: Miquel Sintes i Margarida Cursach. El fill Esteve Sintes Cursach es casaria a Algèria amb Caterina Cardona Fedelich, nascuda a Sant Lluís de Menorca el 1857. Van tenir nou fills, entre els quals Caterina Sintes Cardona, casada el 1909 a Alger amb Lucien Camus i mare de l’escriptor Albert Camus Sintes, encara que a França no s’utilitza el segon cognom matern. 

L’única família que va tenir Albert Camus era la materna Sintes. La del pare es trobava absent d’Alger, perduda a la regió de Bordeus entre les boires d’una llunyana emigració. La família Sintes estava dominada per l’àvia, que era qui explicava més records de Menorca i s’adreçava a la seva filla en allò que Camus qualifica de passada “d’estrany patuès”. La mare d’Albert Camus era illetrada, sorda i amb dificultats de parla, gairebé muda, la qual cosa no l’impedia treballar de dona de la neteja i criar els seus dos fills. La novel.la El primer home està dedicada a la seva mare: “A tu, que no podràs llegir mai aquest llibre”. 

L’empresa vinícola francesa a la qual treballava el pare Lucien Camus va enviar la família a Mondovi (avui Dréan), centre agrícola de la regió de Bône (en àrab Annaba), als confins de la frontera tunisiana. A Mondovi va néixer Albert Camus el 7 de novembre del 1913. El progenitor va ser mobilitzat el 1914 i va morir en combat a la batalla del Marne. 

La mare i els dos fills van retornar a viure a Alger, a casa de l’àvia menorquina al barri popular de Belcourt. Albert Camus va criar-se en un ambient de “petits blancs” treballadors que es relacionaven poc amb els àrabs. No hi ha cap personatge àrab amb nom i cognom als seus llibres.

El 1935 es va llicenciar en Filosofia a la Universitat d’Alger i es va casar amb la jove algeresa Simone Hié. Aquell estiu els joves casats van viatjar a Mallorca i Eivissa, sense visitar la Menorca de la branca materna. Seria el seu únic viatge al conjunt d’Espanya, per mor del franquisme que s’implantaria a continuació. Cap dels estudiosos sobre Camus no ha pogut explicar per què no va trepitjar Menorca, malgrat les arrels familiars i la identificació de sempre amb una intuïtiva civilització mediterrània. Menorca no té cap referència identificable en tota l‘obra de l’escriptor.