Robespierre continuarà sense cap monument ni cap carrer a París

Les autoritats franceses han refusat repetidament de dedicar un monument o almenys un carrer a un dels principals protagonistes de la Revolució del 1789, el “pare de la pàtria” Maximilien de Robespierre, dit l’Incorreuptible. El personatge continua estigmatitzat com a dirigent del període del Terror, malgrat haver estat un dels impulsors més destacats de la Revolució que determina els orígens de la República actual. El correligionari Danton té el seu altiu monument a la sortida del metro Odéon, en ple Barri Llatí. Saint-Just també compta amb un carrer a la capital francesa. Robespierre, no. Figura al nomenclàtor de múltiples localitats franceses, però a París, no. L’editorial Gallimard ha publicat el llibre de Marcel Gauchet amb
un títol contundent: Robespierre, l’homme qui nous divise le plus (L’home que ens divideix més).

La Revolució francesa no va consistir només a escampar unes idees revolucionàries sobre drets civils que avui ens semblen elementals, sinó que va construir un nou aparell de l’Estat, la República. El període del Terror es va implantar en un context de guerra interna (la guerra civil a la comarca de la Vendée va costar dos-cents mil morts) i guerra externa contra el nou règim per part de les corts reials europees. L’apogeu de la guillotina durant el Terror del 1793-1794 va fer rodar quaranta mil caps en deu mesos, inclosos els dels seus dirigents.

Els “termidorians” de la Convenció, protagonistes del cop de timó del 8 de Termidor de l’any II (26 de juliol del 1794), van desbancar, empresonar i guillotinar Robespierre, Saint-Just i Danton. La “reacció termidoriana” desembocaria al cop d’estat del general Napoleó Bonaparte, el “poder fort” que clouria els efectes més directes de la Revolució i estabilitzaria l’ordre.

A les magnes celebracions oficials del bicentenari de la Revolució l’any 1989 el gran absent va ser Robespierre, l’Incorruptible. El 2011 l’alcalde socialista Bertrand Delanoë es va tornar a oposar a la petició d’un carrer o un monument per a Robespierre a París, amb l’excusa que la iniciativa no aplegava el consens necessari. El 2016 s’hi va tornar a oposar l’alcaldessa Anne Hidalgo. L’home clau continua sent el que divideix més, precisament perquè va ser clau,