L’estrany i indiscutible poder d’un bri de safrà

Tot és estrany i únic a l’espècie aromàtica més cara del món, l’autèntic or dels tres estigmes, estams o pistils filamentosos de la rosa del safrà venuts a preu fort com a condiment en capsetes de mig gram, per a cadascuna de les quals han calgut un centenar de flors. El conreu local havia davallat en picat per la quantitat de mà d’obra artesanal que requereix la collita. Ara es multiplica a comarques de secà com les Garrigues, la Conca de Barberà o el Palars Jussà, en complement de la fruita seca i l’olivera. La fira Safrània se celebra el mes novembre a Montblanc. La delicada flor del safrà esclata a la tardor i només dura un dia de vida plena. S’obre a l’alba i els estigmes es marceixen al vespre per la calor del sol. El bulb és de la mida d’una avellana. La
flor en forma d’embut desplega sis lòbuls de marcat color violaci al voltant de tres flexibles estigmes vermells recoberts de pol.len groc.

Han de ser tallats o esbrinats manualment just després de la collita a primera hora del matí, per procedir a deshidratar-los a foc suau. La collita del safrà arrenca al voltant del dia del Pilar i s’allarga durant un mes intens.

Era fins fa poc una espècie en vies d’extinció, quasi totalment importada. El tradicional safrà de la Manxa es va veure superat en competitivitat al mercat per l’iraní, el marroquí o l’indi, que aquí adulteraven com a propi. Ara ha passat en pocs anys a petit boom agrari, inclús a Catalunya. Les tres quartes parts de la producció local va a parar als restaurants, perquè al mercat continua sent més competitiu en preu l’importat. Els conreus no es mesuren en hectàrees sinó en metres. Un sol filament d’aquesta espècie pot salvar un plat. No hi ha res més ínfim, essencial i cotitzat que un bri de safrà.