Els arqueòlegs han trobat, finalment, el santuari d’Afrodita Pirinenca

Han calgut prop de trenta segles d’espera i, per part meva, tota una vida d’expectativa, però finalment arqueòlegs acreditats han localitzat el santuari de l’Afrodita Pirinenca que diversos autors grecs i llatins van deixar escrit que contemplaven des del mar quan passaven davant del Mont Pirineu, dintre de la ruta de navegació obligada a la seva època. A l’últim butlletí de l’Associació Arqueològica dels Pirineus Orientals, Georges Castellví i Ingrid Dunyach, de la Universitat de Perpinyà, documenten les seves recerques dels últims anys i conclouen que el llegendari Afrodision alçat a l’extrem del Pirineu mediterrani no era un temple,
només un hieron, santuari o espai sagrat (sense columnes ni frisos ni escultures) que han localitzat al cim del bosc de la Fajosa d’Argelers, arrasat per excavadors clandestins però amb rastres comprovats, apagats com una flor pansida.

A diferència de l'esvelt temple de Posidó al cap Súnion, el d’aquí no s'havia trobat i ningú s’hi havia esforçat gaire. Podia situar-se a Sant Pere de Rodes, potser a Sant Martí d’Empúries o a Portvendres (Portus Veneris). Com que no se’n sabia res en concret, a Quim Curbet i a mi ens feia il.lusió imaginar-lo al cap Norfeu i li vaig demanar que muntés la simulació fotogràfica adjunta. Al cap de Norfeu no es veu, però podia ser-hi perfectament. Per això li recitàvem allí, de cara a la tramuntana, la insuperada elegia de Carles Riba:

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.

L’arqueologia és sobretot una ciència interpretativa. No només compten les peces trobades o no pels excavadors, sinó com s’interpreten per il·lustrar un període del passat. A les ruïnes els dóna vida l’explicació dels coneixements i la visió actuals.

El Partenó d’Atenes no deixa de ser una reconstrucció moderna, amb fragments originals i altres de nova factura per completar el grau de reedificació acordat. Els grecs d’Empúries no van arribar ni a la sola de la sabata del desplegament cultural consolidat per ells mateixos a Sicília dos segles abans. Aquí no tenim els temples dòrics de la vall d’Agrigent, Segesta i Selinunt, però les fonts històriques diuen que hi van construir un Afrodision visible des del mar.

Ara l’han trobat, arrasat i sense grandesa material. Algun grau de reconstrucció seria recomanable, almenys perquè Quim Curbet i jo puguem continuar saludant des dels seus peus «el sol lleial, rei del mar i del vent» que invocava Carles Riba quan enyorava Súnion.