Un poble “amb biga” per contemplar-lo des de la seva panxa

Quan passo per Colera (Alt Empordà) m’agrada anar a seure una estona a la filera de bancs que han col.locat (amb parc infantil i tot) just a sota del viaducte ferroviari del tren de França, sotmesos a la seva colossal força de gravetat i al retruny del pas dels combois cada vegada més escassos. Diuen que Colera és un poble “amb biga”. El servei ferroviari entre els petits municipis es troba miserablement condemnat a l’abandó, de manera que la manca progressiva de connexions horàries entre els trens locals de Portbou i Cervera de la Marenda representa una vergonya en augment. La part superior en ferro del viaducte ferroviari de 187 metres de llarg, que vola vint metres per damunt de la riera i el nucli urbà de Colera, va ser retorçada i  llançada daltabaix
per la tramuntana la nit del 5 de desembre del 1877, durant la seva construcció i abans de ser fixada completament als quatre pilars d’obra.

El viaducte original, construït a França pels tallers de Gustave Eiffel, pesava 248.836 quilos. La mateixa companyia va subministrar altres ponts com el de Flaçà, el de la Valleta (Llançà) o el de les Peixateries Velles a Girona.

El viaducte ferroviari d’Eiffel a Colera es va mantenir en servei fins el 1916. L’ampliació a doble via va exigir la construcció d’un de nou més adaptat, encarregat a La Maquinista Marítima i Terrestre barcelonina. És el que es contempla actualment des dels bancs de seure instal.lats a la seva panxa. Es troba inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Durant la Guerra Civil el vaixell Canarias i l’aviació legionària italiana van bombardejar-lo, sense aconseguir l’objectiu de tallar la circulació ferroviària amb França. Al moment de la retirada, les tropes republicanes el van inutilitzar parcialment el gener del 1939, però pocs mesos més tard ja reprenia el servei. Ara, a diferència del majestuós viaducte, el servei fa figa per la descurança de la RENFE amb les línies locals.