Només la desídia condemna Venècia a la seva tomba d’aigua

Itàlia no és només un dels països punters en bellesa artística, també ho és en desídia de l’administració pública envers aquest patrimoni. L’excepcional acqua alta que acaba d’inundar un cop més la ciutat de Venècia ha posat de relleu de la manera més escandalosa que el projecte de grans comportes per aturar la marea, batejat amb el nom de MOSE (Moisès en italià), es troba aprovat des del 1988 i pendent d’acabar des d’aleshores. El modern projecte d’enginyeria hidràulica va omplir moltes boques, però continua absent de les tres boques d’entrada del mar que havia de regular a la llacuna veneciana. Les obres van començar el 2004, estava oficialment previst que quedarien enllestides el 2012. Santa innocència! Els

incomptables governs que s’han succeït a Roma des d’aleshores no han enllestit res.

Des d’abans del projecte MOSE, ja s’havien llançat repetides campanyes internacionals per salvar Venècia. E veterà periodista Indro Montanelli ho va defensar d'entrada: l’únic projecte eficaç seria declarar-la extraterritorial, fora de la indolència de la gestió pública italiana. 

Alguns esperits ombrívols voldrien fer creure que la decadència representa el caràcter sublimat de Venècia. Això no és veritat. Venècia ha hagut de lluitar al llarg de la història contra múltiples invasors, inclosa l’acqua alta. La seva victòria moderna ha consistit a arrencar de la retina de vint milions de visitants anuals les imatges de pacotilla sobre la suposada condició de ciutat agònica, submergida una mica més cada dia en la seva tomba d'aigua. Allò que no diuen és que les solucions es troben perfectament estudiades, projectades, aprovades i pendents d’aplicar.