Els altres murs de Berlin que encara no han caigut.

Ens van enviar a Berlín per un reportatge el setembre del 1989. El col.lega Xavier Miserachs em va fer aquesta foto davant del mur que cauria dos mesos més tard, tal com Alemanya celebra des d’aleshores amb diada festiva cada 9 de novembre, dissabte farà trenta anys. Abans de la construcció del mur el 1961, dos milions i mig d’alemanys havien marxat de l’Est comunista a l’Oest capitalista, com s’encarregava de subratllar aquí el ressò ideològic de la Guerra Freda entaulada entre les dues superpotències mundials. La perestroika o obertura de Mikhaïl Gorvatxov a la URSS va deixar de banda algunes qüestions ideològiques i

això va posar d’immediat en evidència el retard i la manca de llibertats a l’Alemanya de l’Est, que els súbdits suportaven cada vegada pitjor.

La marxa del 9 d’octubre del 1991 de 70.000 persones a la ciutat est-alemanya de Leipzig al crit de “Wir sind das Volk!” (Nosaltres som el poble) va ser el preludi del 9 de novembre a Berlín, la caiguda del mur per la pressió de la gent. La ràpida reunificació de les dues Alemanyes va convertir-les en el país més poblat d’Europa occidental, avui líder hegemònic en moltes qüestions d'una Unió Europea que va passar aleshores de dotze a vint-i-vuit membres.
La cancellera Angela Merkel procedeix de l’antiga Alemanya de l’Est, però després de trenta anys els länder de l’est continuen acumulant desigualtats. El mur va deixar de ser físic, es manté com a divisòria econòmica i social sense necessitat de barreres de ciment ni filferrades.

Les fronteres poden ser de moltes menes. Suprimir-ne els controls més aparatosos sobre el terreny no garanteix per sí sol que hagin desaparegut. Les desigualtats socials també són un mur d’allò més real entre els ciutadans, a Alemanya i arreu. Des de la caiguda del mur de Berlín, els països de la Unió Europa han aixecat més de mil quilòmetres d'altres murs per frenar l'arribada de migrants.