Arribarem més a prop que mai del Sol, mentre la Terra s’apaga

L’Agència Espacial Europea acaba d’anunciar el llançament d’una sonda que s’acostarà més que mai al Sol (concretament a 4,4 milions de km) per estudiar el seu entorn que regula el clima del planeta Terra. Les noves dades científiques que pugui aportar encara són una incògnita, però poden resultar d’una precisió que doni per entesos massa ràpidament els coneixements bàsics de la població sobre l’astre central de la nostra galàxia. D’entrada una galàxia suma milions d’estrelles. La diminuta espurna del modestíssim planeta Terra és una estrella de la galàxia de la Via Làctia que orbita al voltant del Sol, és un satèl·lit del Sol. El planeta Terra no arriba a la categoria d’estrella perquè no produeix la seva pròpia llum. Seria completament intranscendent,
banal i anònim si no fos l’únic entre els milions de planetes existents al qual sabem que s’hi ha desenvolupat vida, des de les primeres mol.lècules bacterianes fins a la vida intel.ligent de l’Homo més o menys sàpiens.

Els astrofísics disposen d’eines de recerca cada vegada més afinades. Però, al petit planeta on viuen, els seus progressos científics es veuen contrapesats per una lenta destrucció paral.lela dels equilibris que hi han fet possible l’evolució de la vida. Cada dia coneixem millor el món exterior del nostre planeta satèl.lit, mentre anem corsecant el seu interior.

El simple fet bàsic que la Terra gira al voltant del Sol va costar mil.lenis d’admetre. El Vaticà va demanar perdó tot just l’any 2000 per l’execució a la pira del frare Giordano Bruno, cremat viu per la Inquisició l’any 1600 a Roma per sostenir que la Terra girava al voltant del Sol i no a l’inrevés, com afirmava la doctrina oficial. El seu contemporani Galileu Galilei se’n va escapar pels pèls, després d’abjurar de la mateixa teoria tot murmurant “Eppur si muove”...

El primer pas de gegant del coneixement va venir donat pels principis de la gravitació universal d’Isaac Newton el 1685. El segon, per l’estudi de Charles Darwin L’origen de les espècies, el 1859. El tercer, per la teoria general de la relativitat d’Albert Einstein el 1915. El quart, per la teoria del Big Bang com a origen de l’Univers, formulada per diversos científics a partir del 1929. Des d’aleshores els coneixements s’han accelerat, les destruccions també.