L’origen dels grans nus femenins de Maillol, exposat a Barcelona

La púdica foto de la noia nua de llarga cabellera va ser feta el 1936 a Dina Vierny, jove actriu i model d’artistes criada a París. Als 15 anys es va convertir en model i musa de l’escultor Aristides Maillol, que en tenia 73. No només va marcar l’última dècada de producció del mestre, sinó que va determinar la seva posteritat, convertida em hereva i activa administradora de la seva obra. Tres anys després de la mort de l’escultor de Banyuls, Dina Vierny obria el 1947 a París una petita galeria d’art a la Rue Jacob, convertida en referència de la modernitat. Alhora es consagrava a la gestió del llegat de Maillol, encara més després de convertir-se
en hereva universal de la seva obra i les seves propietats, a la mort del fill únic Lucien Maillol el 1972.

El 1981 va crear la Fundació Dina Vierny per promoure el Museu Maillol a París. Obert parcialment aquell any, va ser inaugurat en la seva globalitat el 1995 pel president Mitterrand a l’edifici rehabilitat de la Rue de Grenelle núm. 59, molt a prop del Museu d’Orsay i del Museu Rodin.

Dina Vierny va voler que el taller de la masoveria de la vall de Banyuls on havia conviscut amb Maillol es convertís en petit museu filial del de París i que les restes de l’escultor reposessin aquí sota un exemplar de la seva escultura més coneguda, l’anomenada Mediterrània.

El 1901 l’artista, que fins aleshores s’havia dedicat a la pintura i els tapissos, va patir la inflamació ocular que el deixaria sense visió nítida durant sis mesos, obligant-lo a allunyar-se dels tapissos. Això el va portar cap a l’escultura, practicada en petits formats d’estatuetes en fusta i terracota. Henri Matisse el va ajudar amb el motllo en guix de l’estatueta d’una pensativa dona asseguda que l’any 1905, traslladada al gran format, es convertiria en la primera i més coneguda de les seves escultures, Mediterrània.

Amb aquelles primeres estatuetes Maillol va participar a exposicions col.lectives i la primera individual del 1902. El consagradíssim Auguste Rodin n’hi va comprar una i el crític d’art Octave Mirbeau va publicar un article baptismal: "No conec en tota l’escultura moderna una peça tan absolutament bella com Leda, tan absolutament obra mestra". A l’avantguardista Revue Blanche també hi van aparèixer ressenyes elogioses, la qual cosa animaria Maillol a convertir una de les estatuetes en l’escultura monumental que representaria el seu primer triomf, la seva consagració per la porta gran com a successor de Rodin.

Divuit d’aquelles estatuetes de Maillol en terracota i les fotos de les peces fetes per Frank Horbat són objecte aquests dies d’una exposició comissariada per Àlex Susanna als Espais Volart del carrer Ausiàs March de Barcelona, fins el 15 de desembre.