L’auguri d’un gran futur per al vi ranci: “Be Ranci”

Dilluns vinent Perpinyà tornarà a ser el centre del món, en aquest cas del món del vi ranci, amb motiu de la segona trobada europea de l’especialitat. L’esdeveniment té lloc als amplis hangars de la galeria d’art anomenada A Cent Metres du Centre du Monde, situada a aquesta distància de l’estació ferroviària consagrada per Dalí. Al certamen li van donar des del primer dia el nom de batalla promocional de Be Ranci, com per contrastar amb el tradicional que sembla ranci i va caure en desús als circuits majoritaris. Ara torna per la porta gran. L’any 2004 va sorgir la quixotesca associació Rancis Secs del Rosselló, una vintena de productors decidits a salvar l’existència i promoure el renaixement d’aquest vi identitari. Els vins dolços naturals i els rancis secs deriven d’una alquímia pròpia del raïm sobremadurat, el suc del qual es deixa envellir
en garrafes de vidre a sol i serena o bé en bótes de roure perquè s’oxidi amb l’evaporació, concentri els aromes i acabi per aferrar amb la mà el llamp de la vinya i dels déus pagans. S’hi afegeix cada any una part de vi jove perquè s’abraci amb la mare del vi procedent de temps enrere, dintre d’una continuïtat edípica que creu en la capacitat de regeneració del record.

El licorós ranci sec de 16 o 17 graus, d’una densitat  sedosa i fragant, d’irisacions subtils com una carícia, alterna la tendresa amb l’arravatament. Es converteix en un somriure de la terra al qual habita una forma de fulgor, de glòria de la vida capaç de corregir la realitat i millorar-la. És un vi que respira fondo.

Representava el vi prometeic de les festes, de les ocasions d’excepció, de caprici, fantasia i emoció, un vi meditatiu de migdiada digestiva al qual subjau sempre una qüestió moral. Era igualment un vi de nervi per guisar carn estofada i rostits de gravetat wagneriana. La producció escassejava, víctima del propi misteri. També s’ha recuperat d’aquest costat de la frontera, per exemple l’esplèndid ranci Sereno Solera del celler la Vinyeta, amb garnatxa vermella de dues parcel.les de Mollet de Peralada i del camí d’Espolla al Coll de Banyuls, que més que un camí és l’escala de Jacob del paradís secret fronterer.