L’alerta del premi Nobel de la Pau al primer ministre d’Etiòpia

La principal i potser única utilitat dels premis Nobel és posar per uns dies el focus de la mirada internacional sobre personatges, situacions o descobertes que generalment passen desapercebudes als mitjans de comunicació i per tant al gran públic. L’últim premi Nobel de la Pau acaba de ser concedit a Abiy Ahmed, primer ministre d’un país tan allunyat, desconegut i castigat com Etiòpia, el segon més poblat de l'Àfrica. Abiy Ahmed ha aconseguit posar fi a la guerra dels últims vint anys amb la veïna Eritrea a força de graduals i inèdites mesures democratitzadores. És l’únic país
africà amb una dona cap d’Estat. Malgrat tot, encara va ser l’any passat el que va registrar més desplaçats del món, quasi dos milions i mig de persones, per culpa de la pobresa i la violència. El premi Nobel de la Pau ha vingut a assenyalar l’esforç reformista de l’actual govern, a un continent on no abunden.

Des d’aquí mantenim la impressió que l’Africa cau lluny i que hi tenim ben poc a veure, encara que sigui el continent veí. Valdria la pena desenganyar-se sobre aquesta falsa impressió, ni que fos mirant al nostre voltant als suburbis de totes les ciutats europees. Àfrica suma actualment 1.300 milions d’habitants, el 40% de menys de 15 anys. Europa en té 510 milions. Els demògrafs anuncien que l’any 2050 seran 2.500 milions d’africans per 450 milions d’europeus.

Les migracions no són necessàriament apocalíptiques. Entre 1850 i 1914 van emigrar de la petita Europa 60 milions d’habitants pobres, dels quals 43 milions a Amèrica. Només entre el 1975 i el 2010, vint milions de mexicans han entrat als Estats Units i avui representen el 10% de la població del país receptor.

D’aquí pocs dies tots els grans mitjans de comunicació hauran oblidat el nom Abiy Ahmed i Etiòpia. Tornaran a tancar els ulls no només sobre la realitat llunyana, també sobre la més acostada.