Dos ous ferrats amb tòfona a la casa natal de Cesare Pavese

A la planta baixa de la casa natal de Cesare Pavese a Santo Stefano Belbo, a 70 km de Torí, hi operava l’Osteria dal Gal Vestí. La fonda disposava d’un menjador interior i d’una deliciosa terrassa, un pergolato all’aperto per als dinars i sopars estiuencs, a l’ombra del bust amb peanya dedicat a l’escriptor al jardí d’entrada (foto adjunta). L’establiment pren el nom del motiu amb el qual anomenaven l’escriptor en langarolo (derivat local de la llengua piemontesa), amb la irònica expressió de gall vestit, quan arribava mudat i planxat de Torí per les seves estades a la localitat d’origen. Va néixer el 9 de setembre de 1908 a aquesta casa que la família, resident a Torí, vendria al cap de pocs anys, a la mort prematura del pare. Cesare Pavese va conservar
arrels i amistats al lloc d’estiueig de la seva infantesa i adolescència, al qual va retornar periòdicament i va convertir en escenari de diversos relats.

Dels turons que abracen l’indret, el de la Gaminella (“una collina come un pianeta”, deia ell) és l’escenari de La lluna i les fogueres, el llibre on confronta la cultura urbana i la rural. A les seves pàgines Pavese va escriure la sentència: “Cal tenir un poble, ni que sigui per marxar-ne. Un poble vol dir no estar sols, saber que en la seva gent, les seves plantes i la seva terra hi ha alguna cosa teva que t’espera fins i tot quan no hi ets”.

A la taula de l’Osteria dal Gal Vestí es retia tribut a la tòfona blanca de la comarca, cotitzada i cobrada per grams, com les substàncies més hal.lucinògenes. Les Uova al tegamino, dos ous ferrats coronats amb unes volves de tòfona blanca a l’Osteria dal Gal Vestí, també contenen el paisatge de l’escriptor, la glòria i la humilitat, la vida i la mort d’un fet i un instant esplendorosos, un rar equilibri momentani entre l’electricitat del desig i la seva satisfacció, com un somni immediatament enyorat.