Perpinyà era la segona ciutat més poblada de Catalunya, encara que amb força diferència de Barcelona, quan va ser annexionada a França el 1659 i va convertir-se en cul de sac de la geografia francesa. Hi vaig treballar a una època i el 2006 vaig publicar el llibre A tres quarts d’hora de Perpinyà (Edicions 62). El títol es referia a les previsions que oferia la nova connexió ferroviària d’alta velocitat. Però vaig comprovar un cop més que l’atracció, l’interès i el coneixement que exerceix la capital rossellonesa d’aquest cantó d’aquí de la frontera catalana és molt limitat, per no dir pràcticament nul. La frontera més alta de totes és la mental. El mes març vinent tindran lloc eleccions municipals a França. En cas que l’actual batlle Jean-Marc Pujol no es presenti a la tercera reelecció, pot guanyar a Perpinyà Louis Alliot, dirigent del Front National d’extrema dreta (ara es diu Rassemblement National) i ex parella de Marine Le Pen. A les anteriors eleccions locals del 2008 hi va obtenir el 12% dels vots a
la primera volta. Si Perpinyà esdevé la ciutat més poblada de França amb alcalde del Front National (450.000 habitants, sumant l’àrea metropolitana que engloba de facto), aleshores se’n parlarà una mica més. Serà una concessió al sensacionalisme de la foguerada, sense més elements de comprensió ni de proximitat que els actuals, segurament amb errors d’interpretació afegits.
la primera volta. Si Perpinyà esdevé la ciutat més poblada de França amb alcalde del Front National (450.000 habitants, sumant l’àrea metropolitana que engloba de facto), aleshores se’n parlarà una mica més. Serà una concessió al sensacionalisme de la foguerada, sense més elements de comprensió ni de proximitat que els actuals, segurament amb errors d’interpretació afegits.
Continuaré anant-hi amb regularitat com fins ara. Però la sensació de distància, d’allunyament, de separació s'accentuarà encara més, de manera injusta i consolidada.
El destí de la catalanitat es desapareixer engolida per França i Castella. Extrema dreta o dreta "gaullista", importa? Hi ha més català a Perpinyà amb el batlle Pujol que el que hi hauria amb el batlle Aliot? Recordo encara quan en un gest feixista va tallar el micro de Brice Lafontaine perquè gosava parlar català (o hauria de dir patois rossellonès) al Consell municipal.
ResponEliminaAdmirat Xavier Febrés, molts empordanesos i gironins sentim Perpinyà com un destí proper i familiar, també hi anem tot sovint a passejar, a comprar, a visitar... Em temo que la perspectiva barcelonina l'ha condicionat una mica.
ResponEliminaD'altra banda, Alliot és una amenaça latent, no només per ser un possible alcalde de Perpinyà sinó pel partit al qual pertany i pel que representa i defensa. En resposta a l'anònim anterior, estic d'acord en què el govern municipal de Pujol i la seva política té llums però també moltes ombres. Tanmateix, estic seguríssim que Alliot no hauria protagonitzat tot l'episodi de la rebuda a Quim Torra el 2018 i encara menys la resposta a la ingerència de l'ambaixador espanyol a França. No és el mateix una cosa que l'altra. Això sí, que el català a Perpinyà està ferit de mort és evident, però això no depèn només de qui és el batlle