Només un llibre i un disc per l’Any Beethoven que ens espera

L’any vinent s’escau el 250 aniversari de la naixença de Ludwig van Beethoven a la ciutat alemanya de Bonn. El 2020 ha estat declarat Any Beethoven, de manera que sales de concerts i discogràfiques ja escalfen motors. Probablement ens posaran el cap com un timbal amb l’efemèride. Contra l’empatx, l’únic remei és la limitació voluntària. Dintre de les infinites pàgines sobre Beethoven i discos enregistrats amb les seves obres, la limitació voluntària disposa de dos rutilants asos a la màniga: un llibre i un disc (només un) encara no superats fins avui. D’entrada, la biografia que li va dedicar el compositor nord-americà Jan Sawfford, traduïda al castellà el 2018 per l’editorial Acantilado. Al
llarg de les seves apassionants 1.400 pàgines, l’autor es permet la francesilla d’evitar a tot moment les paraules “geni” i “obra mestra”, malgrat que es dedueixen amb freqüència. La limitació voluntària  de Jan Sawfford, almenys en aquest aspecte ditiràmbic, és d’agrair.

Pel que fa als incomptables discos, no hi ha discussió. L’enregistrament dirigit pel mestre Carlos Kleiber el 1974 de la Cinquena i la Setena simfonies de Beethoven amb l’Orquestra Filharmònica de Viena a la sala Musikvereien de la capital austríaca, que el segell Deutsche Gramophon reedita periòdicament amb motiu.

Resulta impossible, però altament recomanable, limitar-se més ni millor a propòsit de l’Any Beethoven que ens espera.