Esplèndida exposició al Maricel de Sitges, Quico Vayreda redescobert

He corregut a veure l’exposició de pintura catalana dels anys 1920 que es presenta aquests dies al museu Maricel de Sitges. Volia contemplar de nou el quadre “Palco d’envelat” (foto adjunta), un dels millors de Francesc “Quico” Vayreda Casabó. Però això només és una predilecció particular meva. Tota l’exposició en conjunt ofereix una magnífica selecció d’obres de primeres figures d’aquell moment, gràcies al criteri de la comissària Mariona Seguranyes. El títol de la mostra és Realisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista. El nom tant se val, només representa una concessió al llenguatge gremial. El resultat pràctic és admirable i revelador. Mariona Seguranyes ha sabut demostrar amb la tria d’obres
presentades que darrere del Noucentisme clàssic i triomfant hi bullia una plètora de pintors catalans adscrits a l’avantguarda figurativa del realisme màgic. Ja ho havia postulat a l’exposició que va muntar sobre Francesc “Quico” Vayreda Casabó al Museu de la Garrotxa el 2014, embrió d’aquesta d’ara.

En aquella ocasió Seguranyes rescatava de l’oblit el fill del gran paisatgista olotí Joaquim Vayreda Vila, un fill en delicada ruptura d’estil passada per la influència innovadora de Cézanne. Fins aleshores la pràctica totalitat de l’obra pictòrica de Quico Vayreda es trobava tancada a col.leccions particulars. Ara el seu “Palco d’envelat” llueix a Sitges en tot l’esplendor.

L’exposició presenta 43 pintures, dibuixos i peces d’una trentena d’artistes, procedents de 23 museus i col.leccions particulars. El famosíssim “Arlequí” de Picasso, el “Retrat del pare de l’artista” de Salvador Dalí, el dibuix “Nu masculí” de Joan Miró, “La Catalunya grega” de Joaquim Torres-Garcia, el “Retrat de Tototte” de Joaquim Sunyer, el cap femení en terracota d’Apel.les Fenosa o “Els jugadors de billar” de Josep M. de Togores no han d’eclipsar les obres exposades d’altres artistes coetanis que donen sentit de conjunt a la iniciativa. La llista és llarga, però la tria, la presentació i l’alegria del visitant resulten diàfanes.

Estarà oberta fins el 13 d’octubre i posteriorment viatjarà a Valls i Olot. Les exposicions més ben muntades no sempre tenen lloc als grans centres culturals de les capitals. Aneu a Sitges.