El ressonant “afer Dreyfus” francès n’amaga d’altres a Catalunya

El director Roman Polansky acaba de guanyar el Gran Premi del Jurat del Festival de Cinema de Venècia per la pel.lícula L’oficial i l’espia (J’accuse) a la qual rememora l’afer Dreyfus que va sacsejar França del 1894 al 1906, arran de la condemna i posterior rehabilitació d’un oficial de l’exèrcit francès d’origen jueu considerat injustament com a espia. Va ser la batalla ideològica de la dreta reaccionària i antisemita enfront del laïcisme republicà en ascens, que aquest últim va guanyar. Entre moltes altres reaccions, va donar lloc al cèlebre article pro-drefuysard d’Emile Zola "J’accuse", publicat al diari parisenc L’Aurore com a carta oberta al
president de la República.

Simultàniament van tenir lloc a Catalunya dos altres “afers Dreyfus”, amb un resultat tristament diferent. El 1895, set anys abans de morir, el popularíssim poeta Jacint Verdaguer va ser suspès pel bisbe de la condició de sacerdot, acusat de practicar exorcismes. No va ser rehabilitat. La condemna a divinis va donar peu a la seva esclatant sèrie d’articles En defensa pròpia.

Pocs anys més tard, el pedagog i fundador de l’Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, era afusellat al castell de Montjuïc el 1909 com a francmaçó declarat culpable d’instigar la crema de convents i altres avalots de la Setmana Tràgica, malgrat l’absència de proves i les campanyes d’opinió locals i internacionals. Ni tan sols la crida de Joan Maragall al cèlebre article “La ciutat del perdó”, que Prat de la Riba no va voler publicar a La Veu de Catalunya per no indisposar-se amb el govern, ni les reaccions escandalitzades de múltiples cercles europeus no van ser suficients per evitar l’afusellament a aquella Espanya que tornava a evocar la imatge de la Inquisició i la llegenda negra.

Va ser el segon “cas Dreyfus” espanyol, amb la diferència que el famós al.legat d’Emile Zola a favor del capità Alfred Dreyfus sí que va ser publicat pel diari L’Aurore i que el reu es va veure rehabilitat, condecorat i reincorporat a l’exèrcit el 1906, després d’una àmplia i disputada campanya d’opinió a França.