El centenari de Teresa Pàmies em sona a ritme de bolero

El 8 d’octubre s’escau el centenari de la naixença de l’escriptora Teresa Pàmies. Dintre de les commemoracions de l’Any Pàmies, la cantant Celeste Alías ha estrenat el concert “Coses de la vida a ritme de bolero”, amb el títol del llibre que l’escriptora va dedicar el 1993 a recopilar els seus comentaris radiofònics setmanals sobre l’actualitat, que ella lligava amb l’emissió d’un bolero de la seva elecció. La transcripció de la lletra de cada bolero va anar a càrrec del fill Sergi Pàmies. El llibre consta d’un índex per títol, autor i intèrpret que configura tota una antologia d‘aquest gènere musical i literari tan sovint maltractat pels repartidors de melassa adulterada i malgrat tot

incorruptible, vibrant i  actualíssim. Teresa Pàmies va sentenciar: “Tot el que passa a la vida abans s’ha cantat en un bolero”. La seva obra literària és extensa, però aquesta frase la condensa als meus ulls.

Els amants dels boleros som uns infeliços no pas perquè parlin generalment d’amors contrariats (a això ens hi hem acostumat), sinó perquè la majoria són interpretats per cantants que pensen que es tracta d’un gènere fàcil, les balades romàntiques de sempre que només necessiten una dosi doble de sucre i llangor perquè els oients posin els ulls en blanc. La decadència del gènere es va convertir en nova joventut el 1996 gràcies al disc de Tete Montoliu i Mayte Martín “Free boleros” (inclosos un parell de tangos) i algunes pel.lícules de Pedro Almodóvar. Els boleros són això, la resta només xurros edulcorats.

Aquells que tenen cor d’amiant, que ignoren la categoria moral de les passions i que ja no saben on tornar a trobar la carn tèbia d’algun dia, pensen amb desdeny que els boleros són balades despatxades amb quatre tòpics romàntics. S’equivoquen. Algunes de les més grans veritats de la vida, algunes de les més sòlides fulguracions de l’amor i el desamor s’han forjat a l’ebenisteria de les lletres dels boleros.

Els vells racionalistes com ara jo tenim dificultats per creure en la resurrecció de la carn, en canvi encara creiem en la redempció de l’amor.