Fa dies que rondava amb insistència el meu florista habitual per preguntar-li si havien arribat les vares de nard, ara que és temps. Em repetia que devien estar al caure i ahir, finalment, van comparèixer. A la sortida de la botiga arborava a la mà la meva vara com si fos un trofeu, un trofeu de la cultura d’ús quotidià i alhora extraordinari de les petites coses. Es tracta d’una de les flors més exquisides i fragants del repertori anual. No cal res més que una d’aquestes vares per ungir la taula de treball a casa amb un aire més fi, la passió d’un perfum, la vibració d’una presència, el lleu misteri i l’humil joia d’una flor. Estimar les flors predisposa a participar una mica del secret de la bellesa. El meu camí d’iniciació a la lírica de les flors es va produir fa temps al Keukenhof, el parc floral més extens d’Europa, entre Amsterdam i l’Haia, al qual un milió de devots desfilen
cada primavera per presenciar un dels grans espectacles del món: la florida de set milions de bulbs de tulipes, jacints i narcisos, plantats cada any de forma diferent al llarg de 32 hectàrees. El cop de sang de les liliàcies, l’eclosió de colors al seu moment més tendre provoca, ho he comprovat, una autèntica il.luminació de fe en la poesia de les flors.
cada primavera per presenciar un dels grans espectacles del món: la florida de set milions de bulbs de tulipes, jacints i narcisos, plantats cada any de forma diferent al llarg de 32 hectàrees. El cop de sang de les liliàcies, l’eclosió de colors al seu moment més tendre provoca, ho he comprovat, una autèntica il.luminació de fe en la poesia de les flors.
La jardineria --la botànica urbanitzada— és un dels indicadors subtils del grau de civilització. Els holandesos han convertit les flors en una demostració de força, un desplegament de cultura, una altra exhibició del seu domini de la naturalesa.
Els anglesos s’aferren a l’apoteosi floral del Chelsea Flower Show, a finals de maig. Els francesos van a la saga amb el festival internacional de jardins de Chaumont-sur-Loire, a la regió dels castells del Loira. Aquí tenim el Girona Temps de Flors o bé, a Barcelona, el roserar del Parc Cervantes al capdamunt de la Diagonal, tot i que se’n parla menys.
Jo compro cada estiu una vara de nard al florista del barri, la col.loco al gerro que l’espera a casa i, per un instant, tinc la sensació que al seu voltant faig la volta a un món.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada