L’aventura creixent de dir-nos que arribarem a octogenaris

Les estadístiques asseguren que molts, cada vegada més, arribarem a octogenaris. Ara es tracta que això es tradueixi en polítiques de tercera edat als pressupostos públics, en comptes de ser les primeres a veure’s retallades com passa avui. Però les estadístiques i els pressupostos no ho expliquen tot. Una altra certesa ens recorda que envellir no és embellir, que convé promoure la part excitant de la pèrdua gradual de bellesa oficial i posar l’accent en un altre tipus de bellesa menys aparent però més consolidada, provada i útil. El craquelat de la pintura antiga pot ser més valuós que el vernís lluent, tot i que el bombardeig mediàtic no ho reconegui gaire sovint. Madur no significa a punt de descompondre’s. No es tracta de sobreviure
apergaminats com els guerrers de terracota de la dinastia xinesa Quin, viure només d’oïdes, tenir per única ambició retirar-se a jugar al golf o bé que ens deixin tranquils a la casa abandonada dels infants que vam ser.

Al poema de Borges “Elogio de la sombra”, els dos primers versos afirmen: “La vejez (tal es el nombre que los otros le dan) puede ser el tiempo de nuestra dicha”. Deu ser veritat si sabem reconèixer la grandesa que corre pel pas de les hores, la successió dels dies, la roda de les estacions, la processó dels anys que desfilen amb la cadència d’un salm, a una velocitat similar al desplaçament de les capes tectòniques continentals.

Algunes càndides satisfaccions fan més amable aquest passar, fins i tot si ho fem una mica per vici, què diable! Un dels principals paranys és l’idealisme. Moltes vegades és una puerilitat permanent, el contrari de la innocència necessària per mantenir-se a favor de l‘intent de comprensió de les coses.

La gràcia viva d’una il.lusió, un propòsit creatiu, un afany espontani poden activar la passió que compensa el pendent de sempre cap a la destrucció. Potser només representa un rampell d’orgull o d’ingenuïtat una mica contradictòria com tot allò que val la pena, però indeclinable, irreductible, inconsolable. Tant se val, al capdavall no hi ha cap més èxit que existir i gaudir-ne.