El vi de l’ermita a mil euros l'ampolla i la seva consolació

Un dels nous vins mítics del Priorat és l'anomenat Ermita. Porta el nom de l’ermita de la Mare de Déu de Consolació, enlairada dalt d’un turó del terme de Gratallops i voltada per les vinyes velles que el produeixen, al peu de les cingleres del massís del Montsant. L’anyada Ermita 2013 va assolir els 100 punts del rànquing mundial Parker i l’ampolla es va disparar de preu a 1.900€, tot i que de costum se situa “només” entre 800 i 1.000€, quasi totes venudes a l’estranger. Ignoro si se’m posaria bé a l’estómac beure una ampolla de vi d’aquest preu, imagino que sí, però de moment practico un plaer equivalent i comprovat. De tant en tant vaig a contemplar i acariciar les vinyes velles més cares del país al camí que puja a l’ermita de Consolació. És
un observatori del protagonisme de la llicorella, el sòl pissarrós que dóna caràcter als vins que s’hi crien. Aquests vells ceps tenen l’elegància dels que estimen la vida com una batalla física i anímica alhora, cadascun és fruit del que viu i del que somnia.

Els ceps de peu alt eleven els sarments al llarg d'una creu de fusta de dos braços per poder-los emparrar a dos i tres fils. Són propietat d'Álvaro Palacios, un d'aquells joves apassionats que el 1988 va abandonar la tradició familiar a la Rioja per llançar de zero la seva pròpia aventura al Priorat, secundat per René Barbier (un altre fill del sector amb ganes d'independitzar-se), el tarragoní Carles Pastrana i l'enòleg local Josep Lluís Pérez. Van recuperar vinyes velles, però també van introduir varietats franceses (ara estant retornant a la garnatxa i la carinyena autòctones).

La Mare de Déu de Consolació es venera arreu del país i és el patronímic de les Consols. El concepte de consolació s'associa avui a no sé quins artefactes consoladors. En canvi jo guardo el gloriós record d’haver-me consolat molt bé a l'hostatgeria de l’ermita de la Mare de Deu de Consolació de Cotlliure. A París m’acullo de vegades a la calma de la capella neobarroca de Notre-Dame de Consolation, prop del pont de l’Alma, oberta tot el dia i amb oferta de concerts.

Consolació és el títol de tractats filosòfics de Sèneca, Ciceró, Plutarc i Boeci, així com d'un gènere de l’oratòria grecollatina destinat a confortar els familiars arran d’un funeral. També és un gènere musical, al qual despunten les “Consolacions” de Franz Liszt per a piano. La núm. 3 és una petita joia, igual com l’ermita de Gratallops o la de Cotlliure que porten aquest nom. Al capdavall, qui no es consola és perquè no vol.