Uns amics meus tenen casa amb jardí a les Gunyoles, municipi agregat d’Avinyonet del Penedès, a l’ombra d’una torre circular romana del segle I, sota la qual ahir vam muntar la nostra petita i domèstica bacanal. Aquesta ombra s’hi sent, perquè encarna l’empremta de la romanització viscuda a la Hispània tarragonesa. Quan m’hi inviten, no deixo de mirar i remirar la torre romana amb una insistència intrigada. No es tracta d’una torre fortificada de vigilància i defensa, com n’hi ha tantes. Aquesta és una torre funerària romana autèntica, aixecada com a memorial per contenir l’urna cinerària d’un patrici, prop del ramal de la Via Augusta que anava de Martorell al Vendrell a través de la comarca del Penedès. És l’únic edifici sepulcral romà de cos cilíndric
conegut arreu de la Península Ibèrica i un dels pocs fora d’Itàlia (la Torre dels Escipions tarragonina també és un monument funerari del segle I, però de planta quadrada).
conegut arreu de la Península Ibèrica i un dels pocs fora d’Itàlia (la Torre dels Escipions tarragonina també és un monument funerari del segle I, però de planta quadrada).
La romanització s’ha vist mitificada, com totes les doctrines dels vencedors, però sens dubte va significar a molts llocs un grau incipient d’alfabetització, l’aplicació del dret romà, l’aprenentatge de noves tècniques i un conjunt de beneficis, encara que estiguessin acompanyats per la devastació bèl.lica i l’explotació de l’esclavatge. L’Imperi romà va demostrar habilitat en subordinar altres pobles, estabilitzar-hi la seva administració i coordinar l’annexió amb la colonització.
La torre romana de les Gunyoles és menys coneguda que l’Arc de Berà, l’amfiteatre de Tarragona o les ruïnes d’Empúries, però simbolitza igualment tot això que estic escrivint precisament en una llengua derivada del llatí d’aquells romans. La propietat de la finca amb la torre romana va recaure per herència en l’hisendada Pilar Torrescasana Domènech, casada amb el metge dermatòleg barceloní Pau Umbert Corderas. El fill Enric Umbert de Torrescasana, també metge dermatòleg, es va casar el 1940 amb Cecilia Millet Genové i van tenir 16 fills. Cecilia Millet, de 101 anys, encara passa l’estiu a l’ombra de la torra romana. Els meus amics també.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada