Els Jocs Olímpics de Barcelona van deixar pendents alguns serrells urbanístics. Al solar de la Barceloneta que antigament ocupaven els Banys de Sant Sebastià, la nova Plaça del Mar no va ser pavimentada i enjardinada fins l’any 2009, tot coincidint amb la inauguració del mastodòntic hotel Vela i la prolongació del Passeig Marítim peatonal als seus peus. Fins aleshores la sorra provinent de la platja arribava pràcticament a la calçada del carrer, amb un talús que ara és una escalinata sòbria i funcionarial. A la Plaça del Mar hi van plantar en atapeït rengle de formació joves palmeres de l’espècie washingtònia robusta, que els urbanistes consideren de creixement ràpid. Tots ens equivoquem alguna vegada. Les palmeres no han
crescut ni mica en deu anys, ni en alçada ni en plomall. El terra sorrenc no hauria de ser un inconvenient per aquesta espècie. Tampoc no es podia ignorar l’existència d’un aparcament subterrani. Sigui com sigui, les palmeres del 2009 continuen raquítiques i no procuren ombra.
crescut ni mica en deu anys, ni en alçada ni en plomall. El terra sorrenc no hauria de ser un inconvenient per aquesta espècie. Tampoc no es podia ignorar l’existència d’un aparcament subterrani. Sigui com sigui, les palmeres del 2009 continuen raquítiques i no procuren ombra.
En teoria plantar un jardí de palmeres a aquesta plaça era una idea excel.lent, un oasi arran del sorral. En la pràctica alguna cosa ha fallat. Entenc que els arbres joves necessiten temps per desplegar les capçades, però les palmeres de la Plaça del Mar no han donat cap senyal d’estar disposades a fer-ho al llarg dels últims deu anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada