De prop ningú no és del tot normal, un postulat bàsic

Vaig fer a Rio de Janeiro una estada laboral de vuit dies, dels quals me’n van sobrar set en l’aspecte concret de la feina que m’hi portava. Em vaig dedicar a passejar, a vagarejar sense rumb exacte. A unes petites galeries comercials vaig veure una botiga de moderns objectes de disseny brasiler. Un d’aquells objectes era un imant de nevera que em va cridar l’atenció per la capacitat de síntesi a l’hora de proclamar amb un grafisme atractiu: “De perto ninguém é normal” (De prop ningú no és normal). El vaig comprar per poques monedes i encara el conservo. La frase procedeix de la cançó de Caetano Veloso "Vaca profana". El cantant l'ha convertida en
expressió corrent, traduïda en cartells i adhesius de disseny. La cançó la va enregistrar primerament Gal Costa al disc del 1984 Profana, dos anys abans que l’autor mateix al disc Hotel Copacabana.

La tornada de la cançó repeteix en català la frase “Orxata de xufla, si us plau", escoltada per Caetano Veloso durant una nit de farra a la Rambla de Barcelona en companyia de Francesc Pi de la Serra i Pau Riba. Va freqüentar Catalunya quan residia exiliat a Londres, primer com a invitat a l'Empordà del realitzador Glauber Rocha, el qual estava rodant a Sant Pere de Roda la pel.lícula Cabezas cortadas. Més endavant Veloso declarava: "Encara em sento català. Malgrat que els creadors del tropicalisme som Gilberto Gil i jo, el cantant més tropicalista que conec és Pau Riba”.

Remiro amb freqüència a la porta de la nevera l’imant comprat a Rio, amb la frase que continuo trobant exquisida, dotada amb la grandesa de la simplicitat i l’art sorneguer del desconcert intel.ligent. Un altre dia vaig llegir a l’entrevista de contraportada del diari La Vanguardia el títol: “Si tots fóssim normals, la humanitat desapareixeria”. Era del psiquiatra novaiorquès Andrew Salomon, guanyador del National Book Award pel llibre acabat de traduir El dimoni de la depressió.

Caetano Veloso ho va expressar en una curta frase mil.limètrica fa molts anys, i amb música. (Foto Quim Curbet)