Fa temps que la majoria de vaques no pasturen als prats. Viuen estabulades, tancades i alimentades sota perfusió de pinso compost. Només es desplacen per l’últim viatge en camió cap a l’escorxador. L’agricultura i la ramaderia són un dels sectors productius que s’ha robotitzat més, a desgrat de les imatges que conservem de les antigues vaques domèstiques del minifundi. Fa poc vaig coincidir a l’àrea de descans de l’autopista amb un d’aquests fúnebres camions, la destinació del qual oferia pocs dubtes. Els animals treien el musell a través de la reixa de respiració practicada a la caixa del vehicle tot ensumant la il.lusió
de la llibertat o almenys de la supervivència. M’hi vaig acostar una mica, fins que em va fer aturar la gelor de la seva mirada precadavèrica, vitrificada, amb la lluïssor de la noblesa de les causes perdudes.
de la llibertat o almenys de la supervivència. M’hi vaig acostar una mica, fins que em va fer aturar la gelor de la seva mirada precadavèrica, vitrificada, amb la lluïssor de la noblesa de les causes perdudes.
De tant en tant em refugio a un allotjament rural que rep els hostes als vells estables rehabilitats. A més d’acollir les ingenuïtats consolatòries del turisme rural, els propietaris conreen el farratge per alimentar els seus vedells d’engreix, als ulls humits dels quals em sembla retrobar l’aigua del riu Jordà de la meva memòria quan els escruto durant llargues pauses interrogants. Els vedells em miren amb una compassió infinita, perfectament entesos sobre el destí de cadascú sense necessitat de discutir.
Les emocions poden arribar a ser descrites més o menys, però el mateix esforç no serveix necessàriament per desxifrar-les. Sovint l’aventura més fogosa és la pau amb un mateix, el plaer voluptuós de declarar-se estàtic i satisfet, la qual cosa no vol dir indiferent ni inert.
Amb una reiteració inexplicable em sembla entreveure el pàl·lid reflex d’aquesta explicació a la fixa mirada de les vaques supervivents, quan hi topo. Malgrat la fatiga que presentem tant elles com jo, alguns dies encara apareix al fons dels nostres ulls escrutadors un espurneig trèmul i insensat, un impuls de curiositat que no ha trobat la manera d'extingir-se.
Amb una reiteració inexplicable em sembla entreveure el pàl·lid reflex d’aquesta explicació a la fixa mirada de les vaques supervivents, quan hi topo. Malgrat la fatiga que presentem tant elles com jo, alguns dies encara apareix al fons dels nostres ulls escrutadors un espurneig trèmul i insensat, un impuls de curiositat que no ha trobat la manera d'extingir-se.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada